FACTORS DE PRESSIÓ

FACTORS DE PRESSIÓ

Bon dia filosofs! Avui us he convovat per parlar d'un tema que cada dia malauradament està cobrant quota en l'angoixa social. Beneficia uns, perjudica uns altres. Evidencia molta de la hipocresia social i crea crispació perquè el que es critica per una banda i se'ns dóna la raó als ciutadans com els bojos, és un avantatge competitiu sense precedents per molts d'empresaris que han vist no tan sols la magnífica oportunitat de retallar gastos en mà d'obra i baixar els salaris, sinó que a més, han rebentat el mercat laboral literalment perquè els salaris han experimentat un descens manifest, car molta de gent està disposada a ocupar un plaça de treball per menys diners. Una plaça que abans era més qualificada i ara si vostè troba que li ofereixen poc li diran amb cert consol i prepotència: " no es preocupi, la cua d'aspirants al treball que vostè desprecia és llarga". I és clar, ens sentim desplaçats. Prenem rebuig cap els immigrants i som intol.lerants. Per la tele veurà: "todos por la tolerancia". Qui són les persones que propicien la forçada a la baixa? les poblacions immigrants que recent arribades per tal de treballar i aconseguir documents accepten qualsevol lloc de treball per dos centims. Qui possibilita i se'n frega les mans com qui ha trobat un tresor?: moltes empreses àvides de comptar al final de l'exercici econòmic ràtios positius a les totes. Retall en qualitat i matèries primes, retall en sous, i retall en personal...així qualsevol. Quan més gran en sia la firma més profit en treu. Després et diuen que fan marqueting social perquè obren mercat laboral a una gran diversitat i és aquí quan la hipocresia en grau superlatiu posa al crític de molt mala sang. Irrita pensar que es donen tot tipus de facilitats i de punts a la població immigrant quan als connacionals se'ns posen mil pegues a l'hora de negociar una hipoteca. Criteris polítics és evident, però més encara de consigna econòmica, car són els capitals que financien les campanyes. I a sobre d'adquirir les esmentades facilitats a l'hora de la concessió del crèdit hipotecari, resulota que les hi surt la quota molt a compte perquè feis-vos comptes que a un immoble hi poden viure deu o dotze persones. Com pensen que s'aturaran les onades d'immigració? Quí no se la juga a creuar l'Estret a preu d'aconseguir tals oportunitats? Vivim un servilisme i una hipocresia que no filosofia social que ens obliga als ciutadans conscienciats a mantenir la coherència que a les institucions les hi manca obcecada per jo sé però no vull dir quins motius. Després fenomens com el cas Marbella han servit de pretext per fer cortina de fum a problemàtiques tan greus com la que us acab d'exposar, la d'uns Estats Units D'Europa totalment descontrolats quan a la gestió del capital humà. Que tremolin tots els batles i regidors d'Espanya i de les Comunitats Autònomes associades, hauran de pagar el preu d'un silencenciament actiu a uns macropoblemes que malgrat es vulguessin readreçar, dubto que fos ja tan fàcil. Deman en nom de tots els maltractats ciutadans que hem de patir com ciutadans immigrants adquireixen els mateixos drets de cotització a la seguretat social que els nostres majors, i que ens deixaran eixuts quan ens haguem de retirar nosaltres. Mira tu, amb el pla de pensions tot arreglat. No reten els euros. Molta poca vergonyaria, és el que hi ha, i vesteix traje. Ja ho dèia Xesc Forteza, en pau descansi: "No sóc ningú".