LLIBERTAT I SOMNIS

Un plaer contactar amb vosaltres, estimats lectors.

De què estan fet els somnis? demanava Robin Williams a Cuba Gooding Jr a la pel.lícula "When dreams will come" i arriba a la conclusió que estan compostos d'una part de realisme, i de la punteta que la nostra imaginació posa per anar més enllà del que la realitat ens permet. Els somnis són una simbiosi d'èxits i de frustracions. De fòbies i de forces, de memòries que no tornaran físicament, i el reviscolament emocional autèntic i cruel que en vida no podem comprovar fefaentment, de recordatoris que pensàvem oblidats, desbloquejadors de tensió, d'energies contingudes, la possibilitat d'accedir a on mai no havíem pogut estar. De compartir moments amb els nostres personatges predil.lectes indistintament de si són ficticis. Són vida i mort, alegria i tristor. Són la nostra llibertat, però també l'esclavitut. Però fins aquí no he passat de descriure aquesta jugada que ens fa la ment quan no estam de servei.

Penso que els somnis són llibertat quan un cop els revisam de desperts deixam de banda imposicions creades o inoportunes i reunim valor per dir la nostra.

Són emocions positives quan tornen al desencantat, al desenamorat, al confós, la llum de la claretat que li torna la clau que li permet estimar com abans.

Són màgia quan ens regalen glòries privades si sabem trobar el punt intermig entre ser conscients que no són reals, però donam per bona la intensitat de la vivència.

Són productius quan ens aporten solucions a problemes pràctics.

Són transcendents quan tenim la certesa quan tenim la humiltat, malgrat sigui a portes tancades que algú ens ha donat una mà per sortir del pou.

Són perillosos, embaucadors si podem caure en la temptació de convertir-los en la nostra realitat principal, perquè ens convertirem paulatinament en un món que pensam conèixer, ens pot trair i en essència ens limita en el caminar per la vida.

Són rics quan ens motiven en veure la vida com un sistema de guanys més que de pèrdues. Si analitzam la vida com una font en què l'aigua és l'esperança de vida que ens resta, és clar que des de que naixem es va buidant un xic, i que una malaltia inesperada abans d'hora o un accident, barrinen la font i aquesta es buida de cop. Si prenem l'aigua com qualitat de vida sabrà dolça i encantadora, tan addictiva, que és factible pensar que buidem la font abans d'hora. Però quan l'aigua és l'experiència adquirida dia a dia, la font tendeix a vessar més que a buidar-se. Saber, viure, emocionar-nos, sentir, compartir són l'aigua que omple una font que creix quan valoram cosa més que el material i la pluja que canalitzam ve de la nostra relació amb la família, els amics, la feina, les estones inigualables que ningú ja no ens prendrà, i amb nosaltres en ocasions aquells grans desconeguts.

Als meus alumnes les hi dic que els somnis depenen de com entenen el seu ésser, delq ue deistgen arribar a ser, i de com s'accepten a sí mateixos, en conjunció amb les condicions socials i professsionals que aniran creant a mesura que creixin.