LA IMPORTÀNCIA DE LA RELIGIÓ

"Ningú no li pega una cossa a un gos mort"

Dale Carnegie.

És cert que l'àrea de Religió, o ERE, és altament perseguida des del canvi de govern que es produí el 14 de març de 2004. Volien treure l'àrea de les escoles. Els mitjans de comunicació emetien notícies i globus sonda que convidaven al sector a perdre la tranquilitat. Ara en 2006 el panorama s'ha normalitzat i les negociacions per la LOE van encaminades a tractar de reeditar el valor acadèmic de l'àrea, a fermar un horari lectiu, i a vetllar pels drets laborals del seu magisteri, que està constituït per mestres universitaris i especialistes, que a més, quan cursaven les seves carreres, decidiren, amb base a un perfil cristià i de consciència, estudiar a la Universitat privada o a la pública, i guanyar el títol DEI (Declaració Eclesiàstica d'Idoneïtat). Mestres i professors qualificats que estan distribuïts per tot el territori nacional impartint uns valors fonamentals, no tan sols de fe, sinó també i bàsicament de convivència i de sentit existencial, que no existeix tan a ciència certa, en les sempre indefinides alternatives, allà on per cada mestre que aprofita axiològicament l'hora d'Estudi assistit, nou es prenen un descans fent jocs, o senzillament treient els alumnes al pati a jugar a futbol. Altres no poden controlar els alumnes, com és el cas dels instituts, i aquests estan cercant els angles morts de l'escola per fumar porros, o senzillament no fer res.

Criden l'atenció les estadístiques. Per exemple la mitjana nacional de fracàs escolar segons dades extretes de Psicopedagogia.com diu:

Educació primària: 29%
Educació Secundària: 35%
Batxillerat: 48%
Universitat: 50%

Xifres d'escàndol que es deuen bàsicament a la LOGSE i es perpetuaran amb la LOE, tant pel recriminable fet de la promoció automàtica, com per la baixa exigència en competències bàsiques.

Ara compararem aquestes dades amb l'afer: Religió a les escoles a Mallorca.

1-Crida l'atenció que la mallorquina sigui la 5 ena Diòcesi en participació en l''ERE a tota Espanya amb un 86,3%, això sí comptant conjuntament escoles concertades, privades i públiques. La dada rellevant és que sigui quina sigui la direcció política de mares i pares estan d'acord majoritàriament en la necessitat d'una formació en valors, i ja seran els alumnes qui decidirà en el futur la línia a seguir. El seu codi de valors per aquesta representativa mostra és clar que no respondrà a un àlea.

A Mallorca les escoles públiqques representen un 62% mentre que les privades i concertades un 38%. Resulta ser que a l'escola allà on la religió, a més de ser optativa, hauria d'haver patit una baixada significativa en participació pels esdeveniments que han tractar de desacreditar-la, només s'ha registrat una baixada del 10% en 10 anys. Que un 48,35 % cursa estudis d'ERE. Que ja no són catequètics, o pels que van a la zaga, puix ja no tant. Els nombres relatius en un entorn hostil com l'escola pública per l'ERE no traspuen tanta desconfiança com han tractat de fer veure.

2- Recordau les xifres de fracàs escolar que hem vist abans?

Molt bé. De seguit us exposaré la participació de l'alumnat de religió a Mallorca:

E. Infantil: 72,11%
E. Primària: 68%
E. Secundària: 33,36%.
Batxillerat: 21,57%
Universitat: 11,5%

La lectura per contrast ens dóna la idea que entre d'altres factors concorrents en el fracàs escolar, la Religió no n'és un. Dit d'un altra manera: en la mesura que augmenta el fracàs escolar, sobre tot a l'ESO i a Batxillerat, comencen les grans crisis acadèmiques. Ho voleu més clar?

Es collegeix que els alumnes que estudien religió es conserven dintre dels percentatges d'èxit escolar, perquè mentre trien l'àrea d'ERE fan una aposta i demostren unes preocupacions mirant pel futur, per la seva evolució com a persones. Són crítiques amb el món i agraden de la reflexió profunda, actituds madures que contràriament no coincideixen amb els que s'estimen més vagar per l'Institut. Això no significa que tots els alumnes que cursen ERE triomfen incondicionalment, ni que tots els que no n'estudien fracassen estrepitosament. Sinó que hi ha una tendència estadística de confiança, que a més té una explicació lògica, racional i ràpidament comprensible.

Està clar que és una respetable opció de les famílies, però també que aquestes es senten més segures si els seus fills estudien ERE. Un 86,3% de famílies a Mallorca desconfia de la societat actual i les seves tendències mercantilistes, teconologistes i consumistes. En són testimoni en la pràctica diària. Un refugi de consciència és per dir-ho així procurar els fills una formació en valors.

ESCOLA SINE DIE

Benvingut/da!

El meu nom és Antoni Socias Matas. Sóc mestre d'Educació Infantil i Primària, especialitzat en Educació Física des de 2001, per l'Escola Universitària Alberta Giménez. Paralel.lament, a mesura que vaig anar prenent experiència, i abans en el periple universitari, no vaig poder estar de comnençar a diagnosticar mancances del sistema educatiu i me'n vaig adonar prest que aquesta societat nostra no va bé, i és aquí on tots hi posam coneixement.

Si som professionals vocacionals no podem conformar-nos en enfocar el problema educatiu de manera deprivacionista, perquè els mals són a nivell superestructural, i dic jo que és possible que en un tern macroeconòmic que no du traces de canviar, si és possible que sigui l'accessori el que supleixi el principal. Contra tota lògica, és probable que aquí trobem una línia bil.lateral idònia en què la nostra tasca com a educadors, i com a famílies, sigui realment funcional i compensadora (parcialment). Dic responsables fragmentaris perquè la nostra tasca es redueix al temps en què tenim amb nosaltres els infants a l'escola, i les famílies, el temps que poden estar amb ells en tasques pròpiament educatives i formatives, i per suposat al fet que tant les famílies i els alumnes desitgin ser conscients de la necessitats d'implicar-se un punt més. Per aquesta raó la nostra tasca és limitada, però real. Més que mai les escoles i en elles els/les docents ens hem convertit en educadors d'hàbits que s'han perdut, degut a que el sistema socioeconòmic ha alteral la pauta familiar. Ara mares i pares veuen poques hores els seus fills. Quan ho fan estan cansats i ens hauríem de demanar quina és la qualitat d'atenció que les hi dediquen, no dient amb això ni que totes les mares i pares són uns descuidats, ni que tots es dediquen plenament.

Gustós de rebrer-te, és que et faig convit a entrar en aquest nou weblog. Et fixaràs a la part inferior hi figura un vincle on afegir comentaris. Qualsevol notícia, opinió, fet curiós en matèria d'educació serà ben rebut. Ja saps que els límits són sempre el respecte a la moral, les lleis, la sensibilitat i els bons costums. La veracitat de la informació aportada, i sempre l'adjuntament de la font de referència (premsa, revistes especialitzades, televisió, ràdio, etc) llevat que sigui una opinió personal, una experiència, un suggeriment, o una idea pràctica per solucionar problemàtiques vigents són norma en un fòrum entre persones civilitzades.

A la dreta trobareu enllaços a pàgines web d'interès educatiu.

Tot i així, la meva línia personal que guia el discurs crític, així com què ofereixo en aquest espai, les trobareu a la secció

Introducció

Queda obert l'espai. Som-hi!

La nota més important és que està obert a tothom

Siau Benvinguts!

ESCOLA SINE DIE o escola per a sempre és el nom d'un espai on tota persona interessada en l'afer educatiu podrà trobar opinió, bibliografia, notícies, comunicats de professionals i curiositats ( locals, autonòmiques, nacionals, internacionals) així com enllaços a webs d'interès.

El nom d'ESCOLA SINE DIE respòn al genèric que encapçala una columna que nasqué dissabte dia 19 d'abril de 2000 en una reunió al "Sóller, Setmanari local" una setmana abans d'editar el meu primer article en matèria d'Educació. S'han esdevingut molts fets tant a nivell polític com educatiu. Hem de veure resignats com les propostes de Llei orgànica que pretenen posar remei a la problemàtica del fracàs escolar no fan més que confirmar la dita de McNamara:

Quan de mal podem permetre en nom del bé?

Amb la LOGSE, quinze anys de fracàs escolar per ser una llei instrumental escassa de fondo sòlid. Amb la LOE, hem de riure perquè ens conviden a una educació per a la ciutadania sense base civil, o dit d'una altra manera, en el sí d'una societat on som els adults que ens hem paralitzat davant els efectes del capital.lisme de ficció que tan bé descriu Vicente Verdú. El panorama resultant som famílies coratjudes que veuen la jugada i marquen pautes a casa vetllant per un futur amb sentit pels seus fills, mestres que donam un valor afegit a les carències del sistema, però un panorama general que em pesa haver de dir, no sembla voler sortir del somni consumista i superficial que travessa en una contrada laboral i econòmica que té molt clar a on vol arribar mentre l'esperit crític i la visió de macros, tant per part de les famílies, com dels joves, no vagi adquirint un major calat.

AQUEST ESPAI ofereix un lema senzill, però d'urgent atenció: "La necessitat de remarcar les coses òbvies"