ESGLÉSIA DIVIDIDA

L’Església es condol profundament de què esta en crisi. Exposava la problemàtica de quin hauria de ser el posicionament polític que afermés la seva supervivència en la consciència social dels Espanyols, col.lateralment a l’estructura filosòfica i política del país. Per això no es troba. I s’equivoca quan es justifica dient que amb el nou govern no té tant d’impacte. L’època de l’associacionisme de clubs d’Esplai afiliats a les parròquies era d’un potencial immens a la dècada dels vuitanta. El positiu és que fomentaven la convivència, endemés de valors com la sezillesa i la solidaritat. Els números de participació s’han reduït, però es mantenen vius miraculosament en un món que ha canviat el terç cap el materialisme i la hipertròfia de l’oci. Per a la majoria de ciutadans a la societat de les necessitats creades, el trascendental ha deixat de ser tan inquietant quan les coses van bé. Les associacions de veïns, de consumidors i els sindicats empenyien amb solidesa, eren incisives en la defensa dels drets, i nosaltres respectables. Però avui, amb el lliure mercat i el capitalisme de ficció encunyat per Verdú, hem tornat individualistes, còmodes, cedents irresponsables passius de drets laborals i personal.líssims que costaren molt conquerir, i lluny de la capacitat reivindicativa que ens afermava amb garanties com una societat col.lectiva, versus el conglomerat humà que balla entorn a l’impropi consumisme. La fe és cosa de la que algun dia en estar farts de tot el que tenim, ens ocuparà. De no canviar les coses l’església institucional és, i anirà marcant, una tendència a cosa d’ancians, monges, frares, seminaristes que encara no han descobert el què és la bona vida, així com decebement i deslligament de tots aquells joves i infants sensibles que puguin tenir la percepció d’un esforç acaparador per comprometre al límit de l’alienació religiosa que Marx ja ens advertí. El que importa, és que tots tinguem en els moments crucials les humanitats necessàries per considerar i ajudar els nostres iguals de manera incondicional. Sempre he estat en la creença de què Jesús estima la seva Església, i és aquesta la Comunitat Humana per damunt del Vaticà, de Sa Santedat el Papà, de les relíquies, dels edificis, dels discursos desfasats dels mossens jubilables, en suma, d’un concepte que necessàriament ha de prioritzar en la ment de les persones independentment de la seva adscripció religiosa, territorial i per a sobre de condicions que fonamentin en la desigualtat social la falsa creença d’estar en un dret de creure’s millor creient que un altre. Cal una unificació conceptual i de sentit de l’Església.

COMERÇ INJUST

És una bona ocasió per tocar un tema que ens afecta cada dia en aquest voraç món del consumisme en què estam immersos. Les opcions de compra de productes, serveis i altres somnis ens desborda, i sortir amb judici seleccionant la mercaderia més adient a les nostres necessitats és cada dia més una qüestió de vèncer temptacions, de centrar-se. ...com un derivat d’intel.ligència que no vigilat és susceptible de comprometre la nostra economia a mitjan termini. La filosofia de la quota. Tot ho podem fraccionar fins que acabam devent-li la vida als bancs i altres financeres usureres. Quan sorgeixen les necessitats reals recordam amb acritud aquell viatge que férem sense poder, aquell cotxe lluent que tenia el veí, d’un altra color, perquè no es notés molt, i al final, haurem de demanar un crèdit personal per anar a comprar queviures. Analitzen situacions indignants del mal nomenat lliure mercat:
1-Ofertes virtuals: donat el fet que és impossible controlar els preus de tots els productes, i els propis productes, és abundant la conducta per part d’alguns comerços de posar un fals preu anterior, i un de nou, que més o manco coincideix amb l’anterior de base. I si no te la juguen amb aquesta estratègia, el producte és de saldo o té alguna deficiència lleu. 2-Desmembrament de la unitat: abans vostè anava a comprar un biquini. Sabem que està constituït per dues peces, però alguns venedors s’han deixondit i ara saben que moltes senyores fan top less i aquí s’enllumenà la seva ment: és possible –ètic?- deslligar creant una dualitat del producte que abans figurava en la ment del consumidor com una unitat essencial. Per això també trobes que et poden vendre una caixa separada de la tapa- absurd, sens dubte-. És possible que el producte que hi amaguis dintre reivindiqui el seu dret a l’aire lliure! 3-Companyies de telecomunicacions: si desitja comprar un mòbil li donaran totes les facilitats. Haurà comprovat que si utilitza targeta prepagament en un tres i no res s’exhaureix el saldo. Conclusió: fer un contracte! Derivat: el que menys val és el telèfon. Conseqüència: ara té explicació per què donar-se de baixa és tan entremaliat i caciquil. Provin de sol.licitar, per no dir ordenar, la baixa d’un número de telèfon que ja no utilitzi o perquè una altra companyia millora les condicions que li ofereix l’actual: burofax, denuncia i emprenyadura monumental!. Els consumidors hem tornat individualistes, hem perdut capacitat de reivindicació col.lectiva, i aquestes barrabassades que ens juguen només responen a una servil passivitat. Mereixem el que tenim. Cal ser crítics.

FUTUR I VOLUNTAT

Amb gratitud i coratge, un dia més entre vosaltres tractaré d'aportar un gra d'interès al temps que dedicau cada dissabte a llegir aquestes dèries meves. Estam aquí per reflexionar, és l'esperit d'aquest espai. El futur, un tema controvertit. Està escrit? és immodificable? Podem transformar-lo? Són preguntes pivot que inevitablement ens creen una angoixa indiscutible. Dues actituds es deriven del futur: la por que causa la seva incertesa en opòsit a la curiositat que tantes càbal.les, pronòstics i metafísica han tractat de satisfer. Ambdues possibilitats les experimentam al llarg de la vida. En tèmer i resultar febles per malaltia o circumstàncies tribul.làries, el futur ens fa por i ens aferram a les riqueses aportades pel passat, o senzillament a un present dissenyat pel dia a dia. En canvi quan ens sentim enèrgics, optimistes i les circumstàncies sinergitzen els nostres moviments intel.lectuals, el futur sembla en les nostres mans. "Aconseguiré el que em proposo costi el que costi! assereix la persona valenta. Ara us oferiré quatre categoritzacions de futur a posteriori d'avançar una definició genèrica del concepte: el futur és un panorama més o manco possible a curt, mitjan o llarg termini, i depèn de l'opció d'inevitabilitat que aquest pugui ser o no modificat. 1-Futur prescrit: és el cúmul de fets que esdevenen si nosaltres no mostram cap tipus d'intervenció en el joc d'elements que intervindran en la seva realització. La lògica de la natura abans d'intervenir l'espècie humana contaminar el medi ambient i caçar. 2-Futur residual: té un matiç clarament humà. Si vostè no gestiona la seva vida en primera persona no és responsable, ja ho he dit en altres ocasions, és espectador dels esdeveniments, no protagonista i per tant, tot i que resulti contundent reconeixer-ho, cedeix el seu govern a elements, contingències i persones que decideixen per vostè. 3-Futur genètic: si una persona poseeix facultats intel.lectuals i físiques extraordinàries de base per herència i les potencia amb el mitjà, confirma en acte el potencial. Si una persona hereta una malaltia malèvola al marge de la seva cura personal la pot desenvolupar. Però cal comptar amb dos factors: els avenços científics, la naturopatia i el poder de la ment que poden donar un gir positiu a un futur negre que semblava invariable. 4-Futur voluntari: dintre del panorama que vostè domina, la imaginació, la il.lusió i l'amor, de la seva intel.ligència i ganes de viure i els recursos que articula per positivitzar aquests pensaments en acció està escrivint les línies de la pròpia història, el seu futur. Com el pastor de Paulo Coelho, en vostè rau la decissió de realtzar o no la seva Llegenda Personal.

ESTIU 2007

Bon dia estimats filòsofs! L'estiu ha arribat. El sol comença a estrènyer de valent. Tenim ganes de refrescar-nos, de menjar una bona paella, una amanida, tumbet, trampó a la fresca, com dèien els avis d'un temps, també ens pot venir de gust beure un poc de gelat. Què en direm de la becadeta després de dinar deixant les finestres obertes perquè hi hagi un poc de tiro, o si s'esdevé a la platja sota un pi mentre fem la digestió, veiem per la televisió, o escoltam la Grande Boucle per la ràdio. És important tenir present que les millors hores per prendre el sol són les primeres i les últimes del dia. El forat de la capa d'ozó és cada cop més extens i les filtracions de raigs ultravioleta és peniciosa per a la nostra pell. Cada any és més important aplicar-se protecció solar. Per si algú no se n'ha assebentat, existeixen envasos que a mode d'aspersor en spray t'eviten haver d'empastifar-te les mans de crema. Els infants han de ser molt ben curats en aquest aspecte. Treis-los de patir asolejades de migdia i de capvespre quan el sol romp les pedres. Proveiu-los d'una bona gorra i no les hi marqueu el costum de prendre el sol passivament a la tovallola volta i volta, tal qual un tall de carn ben cuinat. Les conseqüències d'una insolació són deshidratacions, cremades de diferent consideració, enfebliment de la pell i dels seus mecanismes de regeneració, marejos i cefal.lees. En aquest extrem us recoman de qualsevol manera que abans d'encarar l'estiu us faceu una anal.lítica general si us trobau fluixos el mes de maig, perquè si una persona no és molt menjadora i no té consolidat l'hàbit necessari de cobrir les demandes mínimes d'aigiua, menjar fruita i proveir-se de sals minerals, és camp abonat per sortir perjudicada d'un estiu calorós. La infantesa i l'ancianitat són les edats més sensibles al xafogor, com en el seu moment al fred. Assegurau-vos a la casa que la ventilació sigui l'adequada, anau alerta amb els equips d'aire condicionat. La temperatura interior no hauria de ser més de cinc graus inferior respecte de l'exterior. Els contrastos continuats i significatius poden ocasionar faringitis i constipats molt pitjors que els d'hivern. Guardau-vos de la tendència a beure ràpidament refrescos gelats, apart de mal de cap i par cardíac, porta angines i febres en un temps que més que per estar malalts, és per gaudir.Passant a aspectes més positius: heu provat d'anar a vetllar a la platja per la nit. Fas un soparet amb la família, els amics, la teva parella, amb veles. Un poc de parlar i un bany. L'aigua és calenta degut a l'intercanvi de temperatura entre la terra i el mar. Un plaer sublime. No té perquè ser un acte d'un dia per Sant Joan. Recordau que quan som a l'hivern anhelam aquest temps i podem penedir-nos del que no hem fet. er favor, en acabar la reunió, no oblideu dipositar les deixalles en el contenidor pertinent.

NEIGHBORHOOD LEVEL

Aquesta setmana us he aparellat una nova reflexió. Versa sobre una realitat bipolar en l’atinent al rendiment escolar, des del predicat de la pròpia convivència dels alumnes a la institució educativa. No sempre es produeix una coincidència de nivell socioeconòmic entre la generalitat de la població d’un context determinat, i un alumne individualment considerat, en els casos en què hi hagi una concordança causal entre nivell socioeconòmic i nivell de rendiment. acadèmic. És evident que el nivell educatiu i l’estrat social predominant a la demarcació allà on està ubicat el centre exerceixen una influència sobre l’alumnat de caire evident. Tal persona pot sentir-se cohibida per una qüestió de valors de dissonància cognitiva pel que fa als valors. Neighborhood de veïnat. Level, referent al nivell socioeconòmic predominant a la zona. Cal fer un advertiment previ: quan nomeno mal estudiant o bon estudiant, parteixo d’un factor de voluntat conscient en l’alumne, de perquè s’estudia o no, i de la percepció de necessitat que ha heretat o capta personalment
Mal estudiant en un aula de nivell socioeconòmic mitjà-alt: es poden produir dues situacions: una millora per mimetisme, la majoria estira a pujar el nivell, o una inhibició victimista que el fa sentir exclòs del grup i a provocar la baixa per sentiment d’inferioritat. Realment opera per autoexclusió, que és la postura més còmoda. Mal estudiant en un entorn socioeconòmic baix: es reforcen totes les conductes negatives, car el buit dóna lloc a via oberta per tota classe de distorsions a nivell disciplinari i rendiment acadèmic pobre. Bon estudiant en un nivell socioeconòmic baix: dues opcions: no deixar-se arrossegar pel col.lectiu, amb el qual guarda molta solitut i possible bullying per part dels companys que no podran consentir que estudïi i es relacioni bé amb el professorat. El clima en aquella aula no li juga a favor. Els patiments poden reflectir algun sotrac. Si a casa existeix un reforç constant sobreviurà acadèmicament al seu nivell minvat pel nerviosisme lògic, fet que no exclou algun trauma que trasllueixi en el futur com generalitzacions negatives cap a l’escola que li facin sentir desitjos d’abandonar els estudis, i en el més optimista dels casos, si està ben reforçat, suggerir el canvi de centre. El suposat més pessimista i tristament habitual és que l’alumne amb potencial no rep reforç a casa, o no el suficient, i a pesar del suport de l’escola, és més blan, i l’afany de supervivència li fa acomodar-se a la generalitat per evitar conflictes. Les conseqüències són les privacions de qualitat de vida que li reportaran no haver aprofitat el seu potencial, per no haver tingut l’orientació necessària que l’ajudés a patir el setge d’aquell entorn, o l’ajudés a sortir-ne.

PANORAMA DESMOTIVADOR

És veritablement desesperant veure com està l'educació secundària en general. La majoria de l'alumnat que no reb a casa un suport manifest a casa, en tots els sentits que suposa una vigilància constant i estricta, pel que fa tant a l'aspecte de la tasca d'aprenentatge, com de l'educació i la disciplina. Com es nota quines famílies saben gestionar la disciplina, i quines ni tan sols tenen idea del que representa tenir un fill. N'hi ha que creen descendència com un costum degut, un model d'imitació generacional sense tenir en el seu haver els ciments bàsics assolits. Aquesta serietat no va vinculada a una qüestió d'edat, sinó a un ser o no ser, tenir o no tenir. Els docents començam a tocar fondo. No hi ha un manual per ser mares i pares, però un sentit comú acceptable, el bagatge experiencial dels veterans que han fet les coses bé i ens poden modelar com un paradigma idoni. Desprovists d'aquell suport institucional efectiu, més al contrari, (massa variable i manipulat políticament), i familiar, hem de patir insults, desficis, vagueria, absentisme, rendiment intel.lectual patètic, violència entre alumnat per manca d'idees i una percepció obscura i nocturna del provenir que aguaita en aquells que, segons els que simplifiquen la nostra tasca de cobrir les seves mancances educatives, vivim com a reis.

FRAU ACADÈMIC

Aquest article d’avui l’adreço als estudiants amb caràcter general. Un any més Nadal és aquí. I com no, els primers informes que reflectiran com hem arrencat el curs. És molt fàcil confiar-se, més del que puguem pensar. Però les persones hem de ser honestes i coherents amb els nostres esforços. És clar, ho entenc. No ens n’adonam i ja hi som; Desembre. Els docents solem avaluar en funció de com veïem que el nostre alumnat respon dia a dia. No ens deixam impresionar per un examen espectacular. Parlant en bon mallorquí reparam en aspectes com la conducta, tant pel que fa en la seva relació amb el grup-classe, com amb els mestres/sses i professors/es, com amb el que anomenam constàncies. Quan els resultats amb base als ítem que prenem de referència per avaluar, allà estam gustosos de estendre la nostra felicitació, i alhora estimular l’alumne/a a mantenir el nivell demostrat, com en el cas de no haver obtingut unes qual.lificacions favorables emetre amb tranquilitat i en un clima de sossec, sempre com a crítica constructiva, les valoracions retrospectives del que ha estat el seu procés, així com prospectives donant a conèixer recursos, estratègies i alternatives idònies per anar millorant en el que resta de curs. No en poques ocasions pot esdevenir una sintonia de confiança que permeti el/la docent accedir a la part introspectiva de l’alumne amb problemes si el baix rendiment és deu a motius de índole familiar o personal, característics d’una societat com és la nostra actual on la sensació que com a individus som suficient, em dol confirmar que la resistència de l’estructura familiar és exígua. Els joves en són els més afectats, car sempre pensen ésser culpables de la ruptura dels seus ascendents directes i ho acusen amb rebel.lia, depressió, alteracions i creacions compensatòries de personalitats auxiliars que les ajuden a condur la crisi, però es ressent sensiblement la maquinària intel.lectual i acadèmica. En altres ocasions es podrà donar el fracàs escolar com a reflexe d’un fracàs i una inadaptació psicosocial. Els equips d’orientació psicopedagògica i els serveis socials fan tot el que poden amb els escasos recursos humans disponibles per la gran magnitud estadística dels problemes existents. Però quan un alumne pren la determinació còmoda i vaga de fer xul.letes per soslaiar el necessari procés d’estudi comet una sèrie de faltes molt Greus a les quals no podem llevar ferro. Manca de respecte als companys que sí han estudiat. Traició de les expectatives dipositades pels docents que presumien la seva bona fe. La honestitat és el camí més digne. Podem parlar.

INTERNET I COMUNICACIÓ

Avui he vingut per posar sobre la taula un tema crític molt malentès i sobre el qual, la generalitat en pot tenir una informació equivocada, o com a mínim incompleta. Recordau el nostre lema socis? La necessitat de remarcar les coses òbvies, la filosofia dels matiços. Doncs bé la comunicació com a fenomen perfeccionat per la humanitat es troba en procés d’involució amb l’entrada en escena d’internet, quan s’ha consagrat aquest recurs com el sublimador per excel.lència. Qui dubte que si totes les mentalitats criminals del nostre món apliquessin els seus desitjos a la vida real, com ho fan en les comunitats (castres i pobles de “societats” o aldees virtuals) a les xarxes Lex Luthor seria ximple del.linqüent que roba dolços en un supermercat. Molta gent s’esbrava quan es connecta, exerceix lideratges i personalitats inversemblants quan a la vida pràctica cansa per la seva passivitat i timidesa. Molla bestieses al xat, perverteix menors o demostra estar per a sobre dels seus superiors a la realitat. Un món paral.lel però en ocasions amb conseqüències sobre la realitat, amb conseqüències socials econòmiques i jurídiques. Però anant al nostre nucli m’angoixa que es parli de comunicació quan un concepte tan magnànim incorpora en essència components tan importants com el llenguatge corporal, el context, les sensacions, la coneixença, la confiança i els simultanejaments que ens permeten processar i valorar tota la informació que l’emissor ens fa arribar. La veritat o la veritabilitat? Amb qui parlo realment? Malgrat existeixi intercanvi d’informació i sigui visible una congruència circumstancial es plantegen massa interrogants com per atorgar la categoria comunicativa a un sistema d’intercanvi de diccions o d’impressions. Ja les persones ens poden enganyar en la vida real, imaginau qui no coneixeu, ni sabeu la fiabilitat del que transmet, ni si és allà on diu que és. En la vida quotidiana tenim l’opció de triar amb qui ens relacionam. A qui donam informació rellevant, i a qui no li confiaríem ni una piruleta. Veïs l’alcanç de perill que de manera innocent suposa l’exposició d’infants, adolescents, i de no tan joves? S’ha pres Internet com un joc de rol per part de molta gent desencantada de no saber aprofitar quanta bellesa i riquesa ofereix el món real. Significa que una persona no pot utilitzar aquestes plataformes? Sí, però ho sol fer per obtenir uns beneficis molt concrets, per un temps comptat i rendibilitzat, i amb una població limitada d’usuaris que gairebé sempre, tret d’àmbits contractuals, coneix i té seguretat (?). Internet és com una màquina de generar actius del no res. Un recurs articulat amb intel.ligència pot comprometre la corporació més ben dotada. Intercanvi d’informació, més que no comunicació. No compleix tots els ítems categòrics. Racionalitzau-ne el seu us.

MÉS ENLLÀ

Aquest article l’he titulat més enllà perquè les conseqüències dels actes relevants es positivitzen més enllà en l’horitzó temporal, del que ho podrien fer els efectes de bagatel.les conductuals o d’esforços no massa costosos. Em refereixo avui al Frau pedagògic. Entenem per tal un/a docent que desenvolupa, o més be no desenvolupa res, la seva tasca educativa sense aportar, l’única preocupació de la qual és tatxar al calendari els dies que resten per cobrar. Passa a tots els àmbits laborals, però quan es tracta de la medecina o de l’educació especialment cobren especial importància. Mai no he entès i us promet que he conegut gent, què no s’ha semblat gens als meus amics i enaltits col.legues compromesos amb l’educació a uns nivells dignes d’homenatge, que pugui estar-se impassible a un aula sense fer absolutament res, o consentint disbauxa, o dit d’un altra manera: l’abandó en presència d’un aula. M’avorriria tant que necessitaria fer alguna activitat de profit. En la meva opinió és un delicte d’omissió de compliment de deure. Una falta deontològica greu. Aquesta conducta irresponsable i de greuge a la comunitat educativa exclou al passiu de tota dignitat i respecte professional. No ho dic únicament perquè està cobrant uns diners del contribuent o d’un empresari titular (col.legis privats, concertats) sinó perquè està obligat a educar, ensenyar, i a mantenir l’ordre dintre de l’aula. No complir aquest deure tan especial i marcat de la nostra feina és esdevenir innecessari si es fa per barra. Personalment us contaré que el curs passat vaig travessar un període d’esgotament físic i psicològic que em va conduir a prendre la honesta determinació d’haver de desconnectar per recuperar-me, trobar alguns sentits i reposicionar-me. No suportava els alumnes, em crispava molt quan normalment acudeixo il.lusionat i àgil a l’escola. Quina culpa en tenien dels meus problemes i del meu embotament? Em donaren quinze dies de baixa per estrés. Molt de pensar, un poc de descans, caminar per la platja, i aturar el temps. Amb la mateixa honestedat, en veure als sis dies que tot estava al seu lloc vaig dir a la doctora que no era necessari perllongar la baixa. No cercava aplaudiments, era el meu deure personal. Si algun company eludeix els seus deures pedagògics i la seva finalitat a les escoles és passar el temps i treure-li saldos al govern feïs-li la següent pregunta retòrica:Tens algun problema pel qual la realització de la teva feina és mínima? Si veritablement no té cap problema personal i la seva participació a la comunitat és estèril suggeriu-li altres camins. Comet un frau pedagògic.

FELICITAT INSANA

L’experiència d’un mestre d’educació Primària en un institut d’Educació Secundària i Batxillerat està éssent prolífica. En primer lloc i modestamnet, assenyalaria la diferència metodològica, organitzativa i pedagògica que es maneja en les distintes edats. Els canvis caracterials pel que fa a Primària no són tan marcts com el que suposen les asincròniques explosions hormonals de l’alumnat de la ESO. La disciplina es maneja d’un altra manera. Les emocions no són tan càlides, per exemple, no es celebra igual Nadal a un lloc i a l’altre per raons molt òbvies, i això pot buidar per a dintre el professional de Primària tan enriquit de viure a través dels ulls innocents de l’alumnat entusiasmat aquells Advents aïllats en consciència del consumisme i l’activisme actual. Igualment la filosofia de l’esforç. Abans al col.legi et preparaven per anar millorant en el rendiment de cara a poder respondre a l’institut, i allà seure les bases. Als instituts, Uns anaven encaminats cap a la Formacions Professionals, i d’altres amb una preorientació universitària, cap a BUP, i COU. Es tatxava erròniament els alumnes d’FP per una simple correl.lació estadística com aquelles i aquells que no servien per estudiar, quan realment la complitud d’aquells plans formatius condueix a les sempre dolces enginyeries, que no són per res sencilles, i que també es simultanejarien per molts companys amb una plaça docent per contrarrestar la incertesa variable d’una dedicació exclusiva, i tenir amb què retirar-nos. Una decissió, a part d’intel.ligent, molt productiva i enriquidora a nivell personal. Abolida la idea falsa, i al fil del que anava dient, sobre la lògica d’una progressió en la preparació acadèmica em Deceb actualment el canvi de sentit involutiu que suposa el pas del temps i l’actitud de retrocés en les actituds cap a l’esforç, la consecució de la meta personal, i la manca d’idees. Ja ho diem en mallorquí: quan més grans, més ases. Matiç: no tots els alumnes són iguals. Encara hi ha famílies que fan un seguiment exhaustiu dels seus escolars, però cada cop menys. Les ocupacions i l’economia obliguen a fer miracles, parlant sempre de rendes per càpita mitjanes. El que m’angoixa més quan divís cap el futur és la manca de recursos intel.lectuals, la manca de passió per llegir, la escassa cohesió grupal, la manca de respecte a la docència, la felicitat insana amb que se proménen les enfants de notre temps. Desorientats, buïts, joiosos d’un present que no sembla acabar mai, però que a les seves expenses els hi reserva la dura tasca d’haver d’assolir les limitacions de la pròpia inactivitat. No en són plenament culpables. El sistema té molt a haver de dir.

LES BANDES JUVENILS

Quan un grup de jovent s'uneix amb nobles objectius com protegir el medi ambient, promocionar la cultura, aportar ciència, se'ns està donant alhora que una gran notícia, l'esperança ja diluïda que encara queden ànimes inquietes i solidàries, angoixades i resoltes. Una colla de joves que ha decidit posar fi a un problema. Un grup que no estableix rites de passage humiliants per als seus membres, que no estableix jerarquies, sino distribució de competències. Que fomenta el respecte i l'amistat. En perill d'extinció creïs-me. Avui en dia les noves generacions creuen saber més de tot quan realment saben menys que mai en la història de la societat. Vivim en la societat de la informació, però aquesta està tan diversificada que contrasta diametralment amb una competència crítica fluixíssima i totalment descentrada que aglomera amb perill exponencial l'explosió hormonal amb la desconcentració, la informació imprecisa i la multitud de fonts referencials d'informació. Tot plegat propicia que la tasca hermenèutica que abans constituia un filtre de seguretat, és avui pels profans, per com diu una companya els absentistes presencials, un col.lader de conceptes estèrils, novetosos i mal gestionats que converteixen a qualsevol jove prepotent en un enemic públic a poc que s'ho proposi, a poc que disposi d'un ordinador i línia a l'internet.

Amics no interpreto positivament el concepte banda. Si el de grup, el d'equip, el d'incursió cooperativa, associació, agrupament, fundació. Unicament si em parlen de banda musical tenc una concepció favorable de tal entrada.

Quan la banda cerca l'admiració al líder i degrada. Quan la resta renuncia a la seva personalitat i facultats per rendir culte a un o diversos individus. Quan el respecte s'imposa mitjantçant l'ofensa i la por. Quan el fonament constituent de la banda és estèril o antihumanista, o es basa en percepcions segmentàries de la realitat social. Quan es reivindica jutjant. Quan es perden els recursos pacífics i constitucionals consensuats ara fa vint-i-set anys per fer-se escoltar sense perdre la raó...s' és el que s'és, mal a qui pesi: una banda.