lunes, mayo 28, 2007

FRAU ACADÈMIC

Aquest article d’avui l’adreço als estudiants amb caràcter general. Un any més Nadal és aquí. I com no, els primers informes que reflectiran com hem arrencat el curs. És molt fàcil confiar-se, més del que puguem pensar. Però les persones hem de ser honestes i coherents amb els nostres esforços. És clar, ho entenc. No ens n’adonam i ja hi som; Desembre. Els docents solem avaluar en funció de com veïem que el nostre alumnat respon dia a dia. No ens deixam impresionar per un examen espectacular. Parlant en bon mallorquí reparam en aspectes com la conducta, tant pel que fa en la seva relació amb el grup-classe, com amb els mestres/sses i professors/es, com amb el que anomenam constàncies. Quan els resultats amb base als ítem que prenem de referència per avaluar, allà estam gustosos de estendre la nostra felicitació, i alhora estimular l’alumne/a a mantenir el nivell demostrat, com en el cas de no haver obtingut unes qual.lificacions favorables emetre amb tranquilitat i en un clima de sossec, sempre com a crítica constructiva, les valoracions retrospectives del que ha estat el seu procés, així com prospectives donant a conèixer recursos, estratègies i alternatives idònies per anar millorant en el que resta de curs. No en poques ocasions pot esdevenir una sintonia de confiança que permeti el/la docent accedir a la part introspectiva de l’alumne amb problemes si el baix rendiment és deu a motius de índole familiar o personal, característics d’una societat com és la nostra actual on la sensació que com a individus som suficient, em dol confirmar que la resistència de l’estructura familiar és exígua. Els joves en són els més afectats, car sempre pensen ésser culpables de la ruptura dels seus ascendents directes i ho acusen amb rebel.lia, depressió, alteracions i creacions compensatòries de personalitats auxiliars que les ajuden a condur la crisi, però es ressent sensiblement la maquinària intel.lectual i acadèmica. En altres ocasions es podrà donar el fracàs escolar com a reflexe d’un fracàs i una inadaptació psicosocial. Els equips d’orientació psicopedagògica i els serveis socials fan tot el que poden amb els escasos recursos humans disponibles per la gran magnitud estadística dels problemes existents. Però quan un alumne pren la determinació còmoda i vaga de fer xul.letes per soslaiar el necessari procés d’estudi comet una sèrie de faltes molt Greus a les quals no podem llevar ferro. Manca de respecte als companys que sí han estudiat. Traició de les expectatives dipositades pels docents que presumien la seva bona fe. La honestitat és el camí més digne. Podem parlar.