INTERNET I COMUNICACIÓ

Avui he vingut per posar sobre la taula un tema crític molt malentès i sobre el qual, la generalitat en pot tenir una informació equivocada, o com a mínim incompleta. Recordau el nostre lema socis? La necessitat de remarcar les coses òbvies, la filosofia dels matiços. Doncs bé la comunicació com a fenomen perfeccionat per la humanitat es troba en procés d’involució amb l’entrada en escena d’internet, quan s’ha consagrat aquest recurs com el sublimador per excel.lència. Qui dubte que si totes les mentalitats criminals del nostre món apliquessin els seus desitjos a la vida real, com ho fan en les comunitats (castres i pobles de “societats” o aldees virtuals) a les xarxes Lex Luthor seria ximple del.linqüent que roba dolços en un supermercat. Molta gent s’esbrava quan es connecta, exerceix lideratges i personalitats inversemblants quan a la vida pràctica cansa per la seva passivitat i timidesa. Molla bestieses al xat, perverteix menors o demostra estar per a sobre dels seus superiors a la realitat. Un món paral.lel però en ocasions amb conseqüències sobre la realitat, amb conseqüències socials econòmiques i jurídiques. Però anant al nostre nucli m’angoixa que es parli de comunicació quan un concepte tan magnànim incorpora en essència components tan importants com el llenguatge corporal, el context, les sensacions, la coneixença, la confiança i els simultanejaments que ens permeten processar i valorar tota la informació que l’emissor ens fa arribar. La veritat o la veritabilitat? Amb qui parlo realment? Malgrat existeixi intercanvi d’informació i sigui visible una congruència circumstancial es plantegen massa interrogants com per atorgar la categoria comunicativa a un sistema d’intercanvi de diccions o d’impressions. Ja les persones ens poden enganyar en la vida real, imaginau qui no coneixeu, ni sabeu la fiabilitat del que transmet, ni si és allà on diu que és. En la vida quotidiana tenim l’opció de triar amb qui ens relacionam. A qui donam informació rellevant, i a qui no li confiaríem ni una piruleta. Veïs l’alcanç de perill que de manera innocent suposa l’exposició d’infants, adolescents, i de no tan joves? S’ha pres Internet com un joc de rol per part de molta gent desencantada de no saber aprofitar quanta bellesa i riquesa ofereix el món real. Significa que una persona no pot utilitzar aquestes plataformes? Sí, però ho sol fer per obtenir uns beneficis molt concrets, per un temps comptat i rendibilitzat, i amb una població limitada d’usuaris que gairebé sempre, tret d’àmbits contractuals, coneix i té seguretat (?). Internet és com una màquina de generar actius del no res. Un recurs articulat amb intel.ligència pot comprometre la corporació més ben dotada. Intercanvi d’informació, més que no comunicació. No compleix tots els ítems categòrics. Racionalitzau-ne el seu us.