Aquesta setmana us he aparellat una nova reflexió. Versa sobre una realitat bipolar en l’atinent al rendiment escolar, des del predicat de la pròpia convivència dels alumnes a la institució educativa. No sempre es produeix una coincidència de nivell socioeconòmic entre la generalitat de la població d’un context determinat, i un alumne individualment considerat, en els casos en què hi hagi una concordança causal entre nivell socioeconòmic i nivell de rendiment. acadèmic. És evident que el nivell educatiu i l’estrat social predominant a la demarcació allà on està ubicat el centre exerceixen una influència sobre l’alumnat de caire evident. Tal persona pot sentir-se cohibida per una qüestió de valors de dissonància cognitiva pel que fa als valors. Neighborhood de veïnat. Level, referent al nivell socioeconòmic predominant a la zona. Cal fer un advertiment previ: quan nomeno mal estudiant o bon estudiant, parteixo d’un factor de voluntat conscient en l’alumne, de perquè s’estudia o no, i de la percepció de necessitat que ha heretat o capta personalment
Mal estudiant en un aula de nivell socioeconòmic mitjà-alt: es poden produir dues situacions: una millora per mimetisme, la majoria estira a pujar el nivell, o una inhibició victimista que el fa sentir exclòs del grup i a provocar la baixa per sentiment d’inferioritat. Realment opera per autoexclusió, que és la postura més còmoda. Mal estudiant en un entorn socioeconòmic baix: es reforcen totes les conductes negatives, car el buit dóna lloc a via oberta per tota classe de distorsions a nivell disciplinari i rendiment acadèmic pobre. Bon estudiant en un nivell socioeconòmic baix: dues opcions: no deixar-se arrossegar pel col.lectiu, amb el qual guarda molta solitut i possible bullying per part dels companys que no podran consentir que estudïi i es relacioni bé amb el professorat. El clima en aquella aula no li juga a favor. Els patiments poden reflectir algun sotrac. Si a casa existeix un reforç constant sobreviurà acadèmicament al seu nivell minvat pel nerviosisme lògic, fet que no exclou algun trauma que trasllueixi en el futur com generalitzacions negatives cap a l’escola que li facin sentir desitjos d’abandonar els estudis, i en el més optimista dels casos, si està ben reforçat, suggerir el canvi de centre. El suposat més pessimista i tristament habitual és que l’alumne amb potencial no rep reforç a casa, o no el suficient, i a pesar del suport de l’escola, és més blan, i l’afany de supervivència li fa acomodar-se a la generalitat per evitar conflictes. Les conseqüències són les privacions de qualitat de vida que li reportaran no haver aprofitat el seu potencial, per no haver tingut l’orientació necessària que l’ajudés a patir el setge d’aquell entorn, o l’ajudés a sortir-ne.
