És una bona ocasió per tocar un tema que ens afecta cada dia en aquest voraç món del consumisme en què estam immersos. Les opcions de compra de productes, serveis i altres somnis ens desborda, i sortir amb judici seleccionant la mercaderia més adient a les nostres necessitats és cada dia més una qüestió de vèncer temptacions, de centrar-se. ...com un derivat d’intel.ligència que no vigilat és susceptible de comprometre la nostra economia a mitjan termini. La filosofia de la quota. Tot ho podem fraccionar fins que acabam devent-li la vida als bancs i altres financeres usureres. Quan sorgeixen les necessitats reals recordam amb acritud aquell viatge que férem sense poder, aquell cotxe lluent que tenia el veí, d’un altra color, perquè no es notés molt, i al final, haurem de demanar un crèdit personal per anar a comprar queviures. Analitzen situacions indignants del mal nomenat lliure mercat:
1-Ofertes virtuals: donat el fet que és impossible controlar els preus de tots els productes, i els propis productes, és abundant la conducta per part d’alguns comerços de posar un fals preu anterior, i un de nou, que més o manco coincideix amb l’anterior de base. I si no te la juguen amb aquesta estratègia, el producte és de saldo o té alguna deficiència lleu. 2-Desmembrament de la unitat: abans vostè anava a comprar un biquini. Sabem que està constituït per dues peces, però alguns venedors s’han deixondit i ara saben que moltes senyores fan top less i aquí s’enllumenà la seva ment: és possible –ètic?- deslligar creant una dualitat del producte que abans figurava en la ment del consumidor com una unitat essencial. Per això també trobes que et poden vendre una caixa separada de la tapa- absurd, sens dubte-. És possible que el producte que hi amaguis dintre reivindiqui el seu dret a l’aire lliure! 3-Companyies de telecomunicacions: si desitja comprar un mòbil li donaran totes les facilitats. Haurà comprovat que si utilitza targeta prepagament en un tres i no res s’exhaureix el saldo. Conclusió: fer un contracte! Derivat: el que menys val és el telèfon. Conseqüència: ara té explicació per què donar-se de baixa és tan entremaliat i caciquil. Provin de sol.licitar, per no dir ordenar, la baixa d’un número de telèfon que ja no utilitzi o perquè una altra companyia millora les condicions que li ofereix l’actual: burofax, denuncia i emprenyadura monumental!. Els consumidors hem tornat individualistes, hem perdut capacitat de reivindicació col.lectiva, i aquestes barrabassades que ens juguen només responen a una servil passivitat. Mereixem el que tenim. Cal ser crítics.
