EL RITME

Aquest escrit va adreçat als alumnes com aprenents i a mares, pares i docents, com un esquema temàtic que estructura un tema tan important que de vegades es simplifica. La vida en sí mateixa és captació i producció de ritmes. Seguir la sintonia, desacompassar-se, o crear un propi ritme adequat. L’estrés ens sotmet a portar un ritme que accelera les nostres accions per a sobre del ritme d’assimilació mental i fisiològica. Robar hores de son al cos, fer feina compulsivament, no prendre descansos estratègics, no prendre aire i fer feed-backs, ens van desconfigurant el programa interior convertint-nos en autòmates que perden la noció de tot aconseguint l’efecte contrari: rendir poc, deixar de servir per la feina, agreujar el carácter, perdre la motivació i allunyar els bons amics. El tercer cicle d’Educació Primària és un bon marc on els alumnes ja capten a casa el ritme que es porta: sossegament, o nerviosisme. Reflexió, o pel contrari, crits, empentes i poc mètode. Tota persona té un ritme natural. Consubstancial a la nostra personalitat. Saber trobar-lo, i per part dels altres, respectar-lo i saber on rau el límit constitueixen la pedra angular per optimitzar el rendiment i lograr que les expectatives siguin equilibrades i no lesives al punt de crear pressió. Com a mestres hem de conèixer l’alumnat i adaptar el currículum en funció d’aquest ritme personal. No aprofundir en aquest nivell, no consultar els AD, AL i PT ens pot conduir a prejutjar i condicionar negativament aquell infant. Us parlaré de les variables que intervenen en la Unitat Didàctica que en l’Educació Física tracta l’expressió corporal des de la base constitutiva del ritme. El ritme és pura percepció i diàleg amb el medi ambient. La primera orientació de confirmació que l’exterognòsia o coneixement del referent extern com a pista que la pròpia conducta i autoeducació van per bon camí, són una adequació de la resposta donada al temps idoni que suggereix la prova a nivell estàndar. Parlam d’ajustament o tempo: quina relació existeix entre el rellotge intern i la proposta donada? En segon lloc l’espai i el temps, com a condicionants elementals per entendre una seqüència rítmica o punt constant que es pot donar a diferents llocs i velocitats, i d’aquí que sigui important dissociar conceptualment, ritme de velocitat. En últim lloc cal treballar la coordinació global i segmentària (òcul-pèdica-òcul manual) ja que en augmentar la velocitat s’incrementa la dificultat. La memòria és el pressupost Basic juntament amb els sentits: la primera manté el ritme, els segons regulen l’acció psicomotriu. La fatiga disminueix la capacitat de sostenir un ritme a temps prolongat si la velocitat és elevada. El ritme és hàbit i una pauta apropiada de viure saludablement és conèixer el nostre ritme natural.