INTROVERSIÓ

El curs 2007/2008 ha acabat pels infants i ja de cara a l'estiu ens preparam per reflexionar junts sobre temes que ens afecten a la vida de cada dia. Avui analitzarem una tipologia de caràcter que pateix molt a la vida. Es tracta de les persones introvertides a nivell sensible. Poden estar setjades per circumstàncies molt variades. Poden ser factors com estar avergonyit de la pròpia família, de la parella, de la vida que es porta, per traumes experiencials, o per complexes físics o ocults. Com accedir a una persona que no s'expressa ni ens dóna a entendre que li ronda per la ment. Aquest caràcter tan hermètic no transmet les preocupacions, ni les emocions positives. Parlen molt poc i el poc que ho fan, pateixen i s'estimen passar més desapercebuts. Un trastorn de la personalitat greu, per absència de personalitat definida, per estar avesat d'anar a remolc pot derivar aquestes persones a crear com a recurs de la seva incapacitat de comunicar-se de manera hàbil i efectiva amb els altres, una nova personalitat aparentment original. I donat que els miracles són escassos cal començar a fer una recerca exhaustiva de quina inspiració ha guiat el nostre personatge a heretar un nou procés d'ésser, noves actituds. Són clonades d'algun model que consideren planament exitós? Responen al consum de drogues? Poden ser moltes i molt variades: des de la creació de personalitats virtuals a les xarxes on qualsevol amb savoir faire pot seduir per internet mitjançant la simple apariència i la mentida governant un inframón molt limitat a l'úll d'aquells que basam les relacions humanes en la percepció donada per la trobada en el mateix lloc i en el mateix temps. Altres drogues són la ludopatia, l'alcohol o les drogues tradicionals i euforitzants, per la sensació de poder i de dominància damunt algo que les acaba creant un nou problema: l'addicció i la pèrdua de control sobre la pròpia vida. L'hermetisme esmentat fa de l'accés a les persones que adoleixen d'aquest problema una tasca força complicada, fins i tot per aquells que es dediquen a la psicologia. Al final la millor teràpia que es pot treballar des del coneixement de la persona és tractar d'acceptar-la tal com és i no obligar-la a sobreactuar ni dipositar en ella expectatives que la puguin frustrar i obligar a emprendre el camí de la tancada, o els que ja s'han esmentat. Acceptació, comprensió i deixar-los que motu pròpio captin la necessitat d'acostar-se als altres.