CRISI EDUCACIONAL.
Bon dia! Ens trobam a poc temps de tancar la segona avaluació. Enguany Setmana Santa ha vingut prest i les conductes disruptives, amb una primavera avançada, també. No sé si dir motiu del canvi climàtic, o que evidentment el clima ha canviat. La presència de la calor crea inestabilitat, manca de concentració, agitació, i per tant la necessitat de sobrecompensar aquests desarrenjaments conductuals amb mesures disciplinàries més pròpies dels habitualment calorosos mesos de maig i de juny, que no de febrer, com ara fa poc. No costa deduir que el rendiment acadèmic davant aquestes acceleracions hormonals causa de factors climàtics asincrònics i desestacionalitzats es veu sensiblement afectat. Tal fenomen s’afegeix a tots els aspectes de què sempre parlam: consumisme, mares i pares que treballen, hipertròfia de lo audiovisual versus la lectura i el potenciament de la memoria. Com molts de ciutadans no vaig poder estar de veure el Debat entre els dos vigents candidats a la presidència del govern espanyol. Fluixets. Personalment tinc clar que sóc non adscriptum pel que fa a una inclinació manifesta. Avui no es fa política. Es Polititza. Els valors, els deures i les obligacions que ens afecten a tots com a ciutadans, persones humanes i administrats són clars i realment sempre he pensat que els polítics i les campanyes són més un circ que altra cosa. Uns critiquen els altres i els altres a uns. Sobre tan lamentable panorama ja en vaig parlar l’any anterior per les autonòmiques i em confirm en la postura. El trist és que realment decideixin algun vot. No debades el Senyor Rajoy va ser l’únic que va tractar amb fermesa la importancia de la crisi educacional i institucional pel que passa l’escola espanyola. Insistí en la importància que l’alumne sigui alumne, i el professor, una autoritat, com a base essencial per entendre un model educatiu pròsper allà on l’alumnat, les famílies i els docents caminin de la mà cap a un veritable aprenentatge i formació de qualitat. El nivell del currículum s’estavella espectacularment. El fracàs escolar s’ha disparat de forma alarmant. Com poden passar alumnes de curs amb quatre àrees suspeses? El vigent president del govern no va saber que respondre. Desvià la qüestió. Un servidor ja fa temps que us en parla. La Immigració que no aporta amb treball i voluntat d’integració ens costa diners, temps irrecuperable, atenció excessivament diversificada, serveis i descapitalitza el país. No ho diu un de dretes, sinó un docent que veu el que passa cada dia. Un polític que creu més en la gestió que en l’enredament de les ideologies entorpidores. Un escriptor realista, que viu en aquest món, a les Illes Balears i de moment a Espanya. Un testimoni que el país s’enfonsa i la gent no reacciona mentre tengui diners que gaudir o defugint la realitat evitant ser crític no arribant a la conclusió que res no és etern. El tresor es buida. Los argentins ho saben.
