DESAFIANT LA POR

El merescut descans. I és en aquest temps que aprofitau per llegir tranquilament lo Setmanari que avui vos anim a reflexionar un poc més lluny del que parlàrem en l’anterior edició, on si recordau, tractàrem el tema de la frustració heretada. En resum anticipo que quan les inseguretats es transmetien als infants aquests podien apropiar-se-les i limitar potencialment el seu creixement personal. Hi ha dues categories de por: la sensata i la malaltissa. La sensata és objectiva: por a la mort, al risc extrem, a la malaltia. Un altra cosa són les empreses, somnis realitzables, sensacions controlades. Dit d’una altra manera: la barrera que separa l’estatisme, i per tant el no avanç, aleshores el retrocés, de l’èxit. L’èxit és la sensació objectiva i subjectiva d’aconseguir metes. Qui es queixa d’una realitat i canviar-la passa per no vèncer la por, aleshores vostè pot enganyar-se però la seva salut mental empitjorarà, la seva sana ambició declivarà i aquesta frustració evident en el seu interior serà somatitzada en forma de trastorns psíquics, fòbies i fins i tot afeccions fatals. Quan l’orgull mínim, l’autoconcepte i l’autoestima es van reduint ja sigui forçats per les circumstàncies o per por a no enfrontar-nos a la realitat estam venuts. La joventut aguanta perquè l’energia al magatzem pendent de dispendi és gran, però ja a la mitjana edat, i no en parlem a la tercera determinades correccions són complicades i les depressions greus estan a l’ordre del dia. Engeguin un projecte que les faci il.lusió i no s’escoltin qui les vulguin xafar. Adquireixin coneixements específics i amplïin si són bons en un sector concret. Ningú no li agrairà, només vostè i l’alè de vida que recobrarà el seu interior. Vivim en una societat poc donada a reconèixer els mèrtis dels qui tenim a prop si amb el nostre entusiasme les tornam a mode d’espill lo que ells no han aconseguit. No contin coses a qui volent o sense voler pugui amb el seu negativisme tractar d’aplacar la seva empenta. Confïin en persones que no tinguin res a guanyar ni a perdre amb el seu projecte, i tot i així, transmetin energia positiva i pautes vàlides que encaminin adequadament la seva. A mi de sempre m’havia agradat el pòquer. Fa una setmana vaig participar en un torneig de Texas Hold’em o pòquer descobert americà. Els amics i coneguts no em donaven, per allò dels tabús estereotipats, ni mitja hora en competició. En vaig durar quasi dues. Fins i tot els companys de taula em felicitaren pel bon debut i m’alentaren dient que amb l’après en poc temps puc ser tan competitiu com el que més. Ho deia gent experimentada, amb la determinació clara de guanyar, i l’absència de por en no perdre res que els suposi un disgust. Es basaren en el que veren. Dos dies després ja vaig aconseguir un espònsor. La por limita, amics. Ser fidel a les seves capacitats i esforçar-se per lograr el que desitja dignifica i garanteix superació.