ESCOLES HOSTILS

Bon dia! Conec com a mínim deu mestres mallorquins que travessen circumstàncies difícils en centres educatius allà on es tanca l’accés a fomentar les possibilitats creatives, a la cooperació per optimitzar el funcionament de l’organització, la censura a certs parers i suggeriments pràctics d’utilitat, i es du a terme per part de prefectures d’estudis una vigilància que frega lo reprovable. Avui escriuré un article que versarà sobre les dificultats que comporta coexistir, que no conviure, en una escola que “funcioni” així. Parlem primer de perquè una organització impedeix sense raó alguna les aportacions de nous agents socioeducatius. L’escola com una organització feudal: quan un centre està dirigit per persones únicament orientades a l’exerciment d’un “poder”, de manar a l’escola perquè no les ho permeten fer enlloc tenim un problema perquè interpretaran com una amenaça qualsevol bona voluntat externa que pugui veure, pel fet de venir fresca, aspectes que es puguin millorar, sense pel fet d’oferir un punt de vista diferent i viable, faltar al respecte ni de prop fer-hi als instituïts. El centre escolar com una organització contradictòria: és a dir que sigui públic, però es faci funcionar amb mentalitat d’escola privada o concertada. De manera que els equips directius es fan l’escola seva i donen molt mal viure perquè de vegades arribes a la conclusió que la lògica és un bé en perill d’extinció. El poder fàctic com una eina de justificació de l’injustificable. La veu de mando amb l’objecte d’atacar abans de rebre. Pressionar el personal al punt de fer-li avorrir la feina…almenys per un any. L’escola com un lloc dividit: La suma dels dos models anteriors dona com a resultat un lloc on els comentaris circulen pels passadissos i els professionals es converteixen en il.lustres doctus de la interpretació, sobreviure: bona cara, fixar objectius parcials de temps per motivar-se, tenir alternatives que el reciclin per començar cada dia renovat i no permetre’s acumular energia negativa que derivi en malalties psicològiques, i fins i tot, en somatitzacions de tipus úlceres, fatiga crònica, estrés, pèrdua del sentit de l’humor, conductes compulsives, etc. Com a organització hi ha molts criteris que no permeten parlar d’organització. Els projectes es retarden. El projectes que es duen endavant són els de l’equip directiu i afins, és a dir, sobrevivents servils que fan semblar ingrats aquells que encara tenen un poc de sentit comú i conserven la dignitat. Donar suport a certes afirmacions només pel fet de seguir una pista equivocada de supervivència no ajuda els infants, que són als que hem de servir. Sobreviure és cuidar-se per donar als alumnes tot el bo que tenim, encara que no puguem gaudir del suport a què tenim dret ja que pel fet de ser originals i emprenedors suposem una amenaça que és millor estigmatitzar. Gaudir dels companys que valen la pena. Un mal que només dura un any, o el que es triga en concedir un concurs de trasllat. El poder a certs nivells i amb certes actituds, quan s’enfoca amb finalitats quartants no és intel.ligent, sinó l’evidència que existeix l’oportunitat de ventilar un vell complex d’inferioritat.