L'ESCEPTICISME COM A SISTEMA

Bon dia! Una de les coses que no podem permetre de cap mena és que la crisi econòmica ens tregui de dintre la màgia com a poder interior per generar canvi evolució i recursos. L'escepticisme com a constant de vida és el contraart de tot el positiu relacionat amb les iniciatives que possibiliten que les persones millorin la seva situació en els moments crítics. Com a sistema és la negació a l'acolliment fàctic de claus transformadores. L'adaptació és precisament l'obertura a nous modus, tècniques i plantejaments enfocats a millorar l'eficiència dels itineraris de supervivència. Les persones que s'esforcen per nar més enllà del seu microsema i pròpia comoditat fan història, la resta, lamentablement, no. Lluitar pel canvi du implícita la idea de sacrifici de feina, i de vegades de patiment. Quan lluites pel bé comú i ets criticat rebs ingratitud servil. El sistema tracta d'arrossegar-nos a la localització de les iniciatives i les evidències del propi sistema econòmic i social cristaritzen les seves necessitats. Lo contrari és sossegat, però no va més enllà, no transforma. La ment és l'eina principal. Articula la motivació per tots els processos de autoconservació i mimetització/ diferenciament respecte del medi ambient, o infraestructura de sosteniment vital de tipus medial perquè lo cos mantengui sencera i saludable, i a l'hora és la superestructura de sosteniment intel.lectual de tipus final. Dit d'un altra manera, negar l'adopció d'altres maneres de veure la vida i de pensar objectivament eficients i útils, és renegar d'una nova opció per millorar i el que es pitjor: renegar de la responsabilitat, un cop analitzada la idea integralment, de convertir-se en medi actiu de difussió-comunicació coadjuvant a què el nou coneixement ajudi altres persones a reenfocar parcel.les de la seva vida en moments concrets. Això no vol dir calcar de forma automàtica el que se'ns transmet perquè cada espai col.loquial exigeix una estratègia d'adaptació per acomodar el suggeriment a fi que sigui funcional pels destinataris.Quan una persona senata ens escolta atentament i proposa una solució viable, el receptor ha d'estar obert a la comprensió i motivat pel detall que té una persona que possiblement el prioritzi al cost d'oportunitat d'altres coses que li resultarien més rendibles. Les emocions i l'entrega a les persones dignifica i parla de rendibilitat emocional. Valorin aquelles persones que es preocupen per vostè si es troba tancat. No desprecïin com a mínim considerar les solucions oferides. La pitjor crisi, per a sobre de l'econòmica, és la anímica, ideacional i cognitiva. Quan una persona es troba en una situació que no la satisfà, ha de fer balanç del win rate o avantatges ponderats que li reporta la situació que la disgusta i analitzar la correspondència amb el seu Expected Value o valor esperat. Sense canvi no hi ha millores. Sense escoltar difícilment no s'apren. Sense esforç no es prospera. Possiblement l'escèptic no tan sols es troba en standby sinó que a més és un element negatiu i el pitjor és que no n'és conscient. Si un servidor en el rol de docent considerés el fenomend'aprenentatge com unidireccional on només el mestre ensenya i l'alumne únicament aprèn no hi hauria feedback i no hauria estat possible la cada vegada més avançada enginyeria pedagògica molt més desevolpada en el terreny de l'Educació Especial. Si una família només considera el seus fills pel rol de fills que per QUI són, difícilment comprendran les seves demades i les seves inquietuds, per tant complicat que puguin ser una clau de suport vàlida per a ells. L'escepticisme ha de ser un valor intrínsec de les persones, no un us sistemàtic per combatre com a excusa per renegar d'adopar noves perspectives.