Avui podem parlar sobre un tema de màxima actualitat: es tracta d’un llibre que no fa molt va publicar el Magistrat del tribunal tutelar de menors de Granada, Don Emilio Calatayud. A la vista de les circumstàncies peculiars de molts menors que de manera paradoxal s’han format en entorns favorables i s’han convertit en consumats del.linqüents i dèspotes. “Decálogo para formar a un delincuente”, editat per la firma Dauro, és el títol del tractat que comentarem. Nomenaré els punts per l’ordre que l’autor ha establert, i faré un breu comentari sobre el decàl.leg.
1- Donau-li a l’infant tot el que necessita i més. Serà indefectiblement un desagraït.
2- No es preocupi per la seva educació ètica i espiritual. Serà una persona carent del sempre necessari sentit de comptar amb els altres, de regir-se per uns patrons de convivència i de compartir les coses. Carent d’un esperit crític.
3- Li riguin totes les gràcies. S’autoenaltirà, es creurà el rei de la festa i pensarà que la resta de la societat està obligada a entendre les seves rareses i a riure-li les ninades que escometi.
4- No el renyi ni li retregui res. Podria sentir-se culpable i això suposar-li un trauma.
5- Li facin totes les feines i lliuri’l de totes les responsabilitats. Es convertirà en un tirà, un explotador i una persona incapaç de comprendre que l’ordre passa per una sèrie de rutines que Tothom està obligat a conèixer i a dur a terme per ser madur.
6- No seleccioni el que llegeix. La informació que li arribi ha de ser filtrada i escollida perquè si reb allaus d’informació fems es converteix en un difusor d’idees equívoques, incompletes i dispars.
7- Discuteixin obertament davant d’ell. S’acostumarà a veure que tot s’arregla a crits i cops. Mala política perquè se li crea angoixa i es frena el seu desenvolupament cognitiu aturullant-lo.
8- Donin-li tots els diners que necessiti i més. Serà un despilfarrador, un mal administrador, no sabrà establir prioritats i s’hauran obligat “d’amollar la mosca” cada vegada que demani pressupost.
9- Satisfacin tots els seus desitjos i capricis. No han demanat néixer i se’ls ha de consentir tot. Ja saben que no, que s’ha de ser consistent en les sancions i en mantenir-les.
10- Justifiqui qualsevol actitud i posi’s incondicionalment de la seva part. Mai no tindrà la culpa de res i els pares són els primers responsables de blindar-lo contra la necessitat de reconèixer un error, una mesura d’una autoritat formal. Després quan sigui un del.linqüent, diguin que no han pogut fer res per evitar-ho. Per aquest motiu rebre un infant en aquest món implica molt més que una il.lusió efímera i s’ha d’estar preparat. Més en temps de crisi. Si els pares no són madurs que podrem esperar dels fills?
