INSTITUCIONS I PRODUCCIÓ CULTURAL A LES ILLES BALEARS

Avui tenc intenció de parlar-vos d’un recurs de riquesa nacional que s’ha subestimat força: la producció cultural com a mode de vida que podria ser més generalitzat i menys exclusivista si es sortís de l’estereotip del perfil de l’artista que la societat té arrelat. Un artista és una persona que pensa de forma singular. De vegades pot ser paradigmàtic en els models que ofereix, i utòpic en le visions que per la resolució dels problemes superestructurals propasa. L’art i la cultura en conjunt no són per res unívocs. Vet aquí el seu potencial creatiu i transformador de les conciencies.
La creació cultural té una sèrie de destinataris: El jovent: com les generacions que suren i necessiten orientacions filosòfiques per crear-se un sistema d’actuació i una filosofia personal amb valors. La societat: a la que es tracta com un malalt al que se li recomanen teràpies curatives de diversa índole, moltes d’elles ben fonamentades humanament i fins i tot ben organitzades en la seva lògica interna. Moments de la vida de la persona: a través de símbols que toquen el més sensible de la persona en cada edat crítica de la seva vida. Crítica a l’animisme atribuït a les coses: per insistir en la idea que la felicitat que parteix del consumisme és efímera i buida. L’esperit emprenedor: a través de les manifestacions culturals i artístiques es tracta de despertar en el receptor la seva facció creativa.
La producció cultural planteja visions concretes i àmplies de la realitat mitjançant estils literaris, gràfics, escenificats i mixtos.
Tota producció cultural parteix d’un esperit inconformista i inquiet Un dels fets que inpedeixen el desenvolupament de propostes de desenvolupament és el xoc amb el que contravé els predicats del capital. L’altra és que si l’artista no és VIP ni tan sols se’l considera donant lloc a una situació molt habitual: la castració institucional. Un altre mode és que si el pensador no protegeix bé l’autoria de la seva aportació algun vaina pot adjudicar-se el punt. Es sobreestima el valor dels títols oficials i es desprestigia el més madur dels aprenentatges: la iniciativa autodidacta.
Per tot plegat diria que la producció cultural que tan desperta és a les grans ciutat, paradoxalment a les Illes Balears sembla una moneda de canvi entre persones, un capital, pel marketing i la convicció que es crea en torn a l’artista, més per interessos que pel propi contingut, el qual és trist i ens dóna una visió d’una cultura subdesenvolupada i no tant en crisi. L’artista renomat ha hagut de triomfar fora per tornar amb galons. I sempre s’ha venerat el que ve de fora subestimant el propi. Mai no hi ha hagut un esplendor a les nostres Illes com per poder parlar de crisi. ´I no és estrany. Fomentar la producció cultural en els ciutadans inquiets i crear un mode de vida és crear riquesa en les diferents manifestacions que existiexen. Fer futur i generar des de dintre recursos de fortalesa, així com arguments presents i futurs de projecció social, d’ensenya nacional.

LA IMPORTÀNCIA DE LES REFERÈNCIES

Estimats filòsofs! Avui m’agradaria parlar-vos del que significa apropar-se a la segona o mitjana edat. Quan vaig començar a tenir el privil.legi de comunicar-me amb vosaltres tenia vint i sis anys. Han passat nou primaveres i la meva percepció, la manera de veure la vida ha canviat ostensiblement. Abans era molt fort físicament i no veia metes, i mentalment la il.lusió marcava la direcció a seguir.
La primera prioritat sempre va ser treure el millor a cada etapa, reconvertint i fent una sàvia i eficient conjunció entre cos i ment segons evolucionen unes capacitats i d’altres van perdent consistència. Aprendre i acceptar que la maduració és un procés marcat per la por i l’indefinit, i lluitar de forma decidida i voluntària per crear circumstàncies, hàbits i referències per sobrecompensar aquests temors. En moltes ocasions La gent mor quan es cansa de viure, o no té motius, fins i tot no éssent-ne conscient. Una de les coses que ens enfebleix és el desgastament professional, no pel que sigui la vocació, sinó per l’ambient de feina, les possibilitats de desenvolupament personal. Pots sentir-te feble, agredit, anar-te enfonsant poc a poc perquè cada dia és igual, de vegades tremendament calcats i sembla que res no canviarà, i el pitjor, sol no canvia si no fem res. Un altre punt crític és la pèrdua progressiva de éssers estimats que majors o per malaltia ens diesen per veure’ns més envant. L’aquí i l’ara ens fan dificultosa aquesta acceptació. Un servidor ja us va contar fa anys que vaig parlar amb la mort de tu a tu i fou precisament la condició física la que em salvà de partir abans del desitjat. L’apenentatge va ser clar. Tempus fugit per una banda, i per altre costat la necessitat de saber fermar els moments presents en curt amb la màxima consciència, força, amor i memòria possibles. Perquè siguin motors de reciclatge de la motivació constants. Si som fidels a la promoció de moments la vida sempre serà un plaer, un estímul per la continuitat. Saber fer-nos acompanyar, sanes afeccions, pautes de salut i descans adequades i una bona dieta que a partir dels 35 comença a ser prioritària per evitar un envelliment accelerat per la impronta dels oxidants. Fer això amb garanties implica una cura personal acorde amb l’edat que tenim. Jo he passat el pitjor any de ma vida. Vaig engreixar 30 qg i passar de ser un atleta a la trista figura d’un cos descompost i un carácter desconegut ple de preocupacions, angoixes i fòbies. Els metges volien donar-me dormideres i no prendre-les per no anar empardalat tot lo dia va tenir com a preu rebentar la bàscula. I sabeu què m’ha salvat? Posar-me noves metes, hipnosi autoionduïda per repescar mentalment les energies i forces que el nostre cos pot guardar del passat, recuperar el gust per la lectura de clàssics i la generació perduda. Estimar més que mai la família, obrir plànol. Valorar i admirar la natura. Reajustar la dieta, retornar a l’esport i pensar en com millorar les marques modificant la programació. Perquè sempre hi ha marques per conquerir i la ment, amics meus, és una eina potentíssima perquè gràcies a la curiositat que es predica d’una acceptació que no resignació, m’han donat una segona oportunitat. És el moment de conquerir noves metes i de canviar el camí per aconseguir els objectius de sempre.

DECÀL.LEG DE COM FORMAR DEL.LINQÜENTS

Avui podem parlar sobre un tema de màxima actualitat: es tracta d’un llibre que no fa molt va publicar el Magistrat del tribunal tutelar de menors de Granada, Don Emilio Calatayud. A la vista de les circumstàncies peculiars de molts menors que de manera paradoxal s’han format en entorns favorables i s’han convertit en consumats del.linqüents i dèspotes. “Decálogo para formar a un delincuente”, editat per la firma Dauro, és el títol del tractat que comentarem. Nomenaré els punts per l’ordre que l’autor ha establert, i faré un breu comentari sobre el decàl.leg.

1- Donau-li a l’infant tot el que necessita i més. Serà indefectiblement un desagraït.

2- No es preocupi per la seva educació ètica i espiritual. Serà una persona carent del sempre necessari sentit de comptar amb els altres, de regir-se per uns patrons de convivència i de compartir les coses. Carent d’un esperit crític.

3- Li riguin totes les gràcies. S’autoenaltirà, es creurà el rei de la festa i pensarà que la resta de la societat està obligada a entendre les seves rareses i a riure-li les ninades que escometi.

4- No el renyi ni li retregui res. Podria sentir-se culpable i això suposar-li un trauma.

5- Li facin totes les feines i lliuri’l de totes les responsabilitats. Es convertirà en un tirà, un explotador i una persona incapaç de comprendre que l’ordre passa per una sèrie de rutines que Tothom està obligat a conèixer i a dur a terme per ser madur.

6- No seleccioni el que llegeix. La informació que li arribi ha de ser filtrada i escollida perquè si reb allaus d’informació fems es converteix en un difusor d’idees equívoques, incompletes i dispars.

7- Discuteixin obertament davant d’ell. S’acostumarà a veure que tot s’arregla a crits i cops. Mala política perquè se li crea angoixa i es frena el seu desenvolupament cognitiu aturullant-lo.

8- Donin-li tots els diners que necessiti i més. Serà un despilfarrador, un mal administrador, no sabrà establir prioritats i s’hauran obligat “d’amollar la mosca” cada vegada que demani pressupost.

9- Satisfacin tots els seus desitjos i capricis. No han demanat néixer i se’ls ha de consentir tot. Ja saben que no, que s’ha de ser consistent en les sancions i en mantenir-les.

10- Justifiqui qualsevol actitud i posi’s incondicionalment de la seva part. Mai no tindrà la culpa de res i els pares són els primers responsables de blindar-lo contra la necessitat de reconèixer un error, una mesura d’una autoritat formal. Després quan sigui un del.linqüent, diguin que no han pogut fer res per evitar-ho. Per aquest motiu rebre un infant en aquest món implica molt més que una il.lusió efímera i s’ha d’estar preparat. Més en temps de crisi. Si els pares no són madurs que podrem esperar dels fills?

TECNOEINES

Bon dia estimats sinediòlegs! Amb els tres anys i un quart que portam de relació ja hem tingut oportunitat de parlar de diferents eines tecnològiques que en cada moment marcaven la pauta. Primer va ser Internet com a interessant recurs de consulta. Després sorgí la possibilitat que la Conselleria va habilitar espais a la xarxa mitjançant el seu servidor dominis afiliats perquè les escoles puguessin afiliar les seves pàgines web. La web institucional podia ser visitada per tota la comunitat educativa de manera que a més d’una opció d’emissió de tot el relacionat amb les escoles els seus projectes i activitats culturals, es convertia en una possibilitat versátil de comunicació, és a dir: bil.lateral, en temps real i actualitzable. L’adreça d’email era la opció d’intercanvi i de suggeriment, a més d’un fenómeno extraordinari: des d’aquell moment alumnes, famílies i empreses podien aportar materials i estar al dia de tot.
Ara, ja immersos en ple any 2009, ja parlam de blogs. Un weblog és una mena de quadern de bitàcora al qual es van anunciant amb una notable periodicitat, notícies, esdeveniments, pensaments, iniciatives…El weblog no ha rellevat a la web a una segona plana a nivell de jerarquia. Sí de funcionalitat. Aviem! La web sempre és el pilar de sostén de qualsevol organització, la .com, .es. info, org…i el Weblog és com un periòdic però pensat com a eina de marketing diària amb possibilitat d’incloure-hi àlbums de fotos, connexió amb fòrums de debat i pàgines recomanades. Els blogs son temàtics. Periodistes, escriptors, treballadors free-lance, professionals mediàtics en general les fan servir per expressar-se diariament. El blog disposa a més d’ un magatzem ordenat per temes i dates dels diferents blogs diaris que l’autor ha publicat. I alhora existeix una relació recíproca, quan hi ha duplicitat entre pàgina web de l’ensenya i blog, i el departament o persona encarregada d’actualitzar-lo té temps i bones idees es pot aconseguir un positiu efecte de cridada i d’emissió.
Les pautes adequades per fer un bon blog són crear la sensació de continuitat, utilitzar una estructura del discurs clarament seqüenciada per prioritats, marcar les idees principals via colors, posició, cursives, negretes. Cercar un equilibri entre text i imatge. Com la millor revista que mai no hagués imaginat, amb colors vius i temes actual.líssims. Convocant iniciatives. Involucrant la Comunitat. Vostè és l’autor.