TRES TEMES CRÍTICS

Avui exposaré de forma concreta tres temes que considero mereixedors d’una seriosa reflexió: comportaments ridículs front al Grip A, les apujades d’impostos com absurda mesura per pal.liar la crisi i l’impacte del comerç B de la immigració en les caixes dels nostres mercaders i la seva trascendència a la nostra economia. Som-hi! 1)La millor manera de combatre una pandèmia és una mentalitat forta. Les hipocòndries són terreny abonat per apropiar-se fácilmente d’un contagi. És essencial mantenir una dieta de qualitat on no manquin les vitamines C, D i E básicament, a més de totes les altres. Els mitjans de comunicació alarmistes creen terror, i la gent més susceptible acaba adoptant conductes del més curiós, pero no dir ridícul. Qualsevol grip pot causar la mort, ja que no tots els organismes estan preparats per resistir altes temperatures de febre. Per tant: una condició física i orgànica favorable de base esportiva, una alimentació sòlida, evitar els canvis bruscos de temperatura, descansar adequadament, hàbits correctes d’higiene i mudar-se immediatament després d’haver suat, ens blinden contra amenaces d’aquest tipus. 2) El Govern de Rodríguez Zapatero insisteix en enfonsar més el país a base de politiques oportunistes rebentant els pressupostos generals de l’estat, i no té altra idea per vèncer la crisi que proposar com a mesura correctora incrementar l’import dels impostos, com si ja no estiguessin fent maig, no vols brou, taça i mitja. És una opinió, però si empobrim interiorment el país més del que ho està, com podem pensar que escurar-lo encara més és una solució? Considero que Espanya hauria de lluitar per les inversions estrangeres i renegociar amb paisos més interessants que enlloc de dur pobresa aportéssin creixement. Com podem des d’un dels països del malnomenat primer món amb la tasa d’atur més elevada de la terra ajudar altres nacions, i surtir victoriosos de l’escomesa? 3) Ens afecta a tots. S’hauria d’accentuar el control dels mercats negres i ja no em refereixo a drogues. Més innocent, però incissiu: còpies de pel.lícules de DVD i CD de música, venda de begudes comprades a supermercat o a proveíïors premium i venda a particulars in situ sense cap tipus d’ensenya ni d’empresa als botellons. Gent que roba menjar i beure dels hotels de tot inclòs i ven els productes a les platges. Els comerços perden quota, però paguen impostos de tot tipus i alguns es veuen obligats a tancar. Quina sensibilitat mostra el govern en aquest respecte? Quina gratitut reben aquests grans aportadors a la tresoreria? Normal que un moment donat les entri la rialla quan se’ls intenta persuadir perquè votin quan arriben els comicis. Aquests detalls també s’han de cuidar. Els nostres comerciants senten que se’ls hi demana molt i se’ls hi dona poc. Particip d’aquest pensar. D’aquí el meu suport.

ENTORN SOCIOCULTURAL I LA SEVA IMPORTÀNCIA

Després de dos mesos de vacances aprofitats per tothom espero que al màxim, comença el curs 2009/2010 amb energies renovades. Una nova passa en el devenir acadèmic pels que estudien, un repte docent pels ensenyants i una criba més per mares i pares que han d’apurar el bagatge de guiar infants, tasca sobre la que alguns manuals i persones parlam, però que ofereix panorames sobre els quals només l’experiència personal n’és docta. I amb l’inici d’aquest curs, els docents treballam la part més important de la nostra feina : L’adaptació dels nivells curriculars a les capacitats dels nostres alumnes i el joc d’aquestes capacitats amb les influències externes que es prediquen de l’entorn sociocultural allà on s’ubica el centre escolar. No estaria bé parlar de classes socials, és clar que la teoria marxista es podria donar per superada, o no. Senzillament canviam el nom de classes per nivell sociocultural i sembla que la cosa canvïi, tot i que seguéix igual, però formulat més diplomáticament. Queda per clarificar la qüestió de la definitivitat entre influència en el subjecte entre herència i medi, i també serem diplomàtics deixant una via oberta a l’estudi de les circumstàncies particulars. Quan un equip docent redacta un Projecte Educaciu de Centre i realitza un estudi de l’entorn sociocultural es basa en una simbiosi dels microsistema i mesosistema de la teoria ecològica d’Albert Bandura, allà on la persona anava rebent influxes de forma progressiva dels entorns allà on s’anava socialitzant a mesura que madurava. Després cal tenir en compte que determinats individus d’una comunitat tenen carisma i poder legítim per exercir també una influència recíproca per modificar l’entorn, és a dir: amb capacitat transformacional del propi entorn. Unidireccionalitat i bidireccionalitat, operativitat activa i passiva. Sectors de treball, nivell d’estudis de les famílies, trajectòria cultural a la comunitat. L’estudi significatiu per mostres representatives dels diferents grups que integren la comunitat i la seva descripció componen l’estudi de l’entorn sociocultural. Pista que constatam amb els indicis que ens donen les assistències de visites de famílies i el nivell de preocupació per l’alumnat, així com el concepte que tenen de l’escola, i de si cooperen activament tant amb els professorat com amb els infants a casa en la resolució de problemes i en el seu seguiment acadèmic. L’entorn sociocultural és tan important com reconèixer que si aquest està implicat en el fenómen educatiu, molts de casos crítics tenen una resolució feliç pequè reben les ajudes i recursos adequats.