Quan un grup de jovent s'uneix amb nobles objectius com protegir el medi ambient, promocionar la cultura, aportar ciència, se'ns està donant alhora que una gran notícia, l'esperança ja diluïda que encara queden ànimes inquietes i solidàries, angoixades i resoltes. Una colla de joves que ha decidit posar fi a un problema. Un grup que no estableix rites de passage humiliants per als seus membres, que no estableix jerarquies, sino distribució de competències. Que fomenta el respecte i l'amistat. En perill d'extinció creïs-me. Avui en dia les noves generacions creuen saber més de tot quan realment saben menys que mai en la història de la societat. Vivim en la societat de la informació, però aquesta està tan diversificada que contrasta diametralment amb una competència crítica fluixíssima i totalment descentrada que aglomera amb perill exponencial l'explosió hormonal amb la desconcentració, la informació imprecisa i la multitud de fonts referencials d'informació. Tot plegat propicia que la tasca hermenèutica que abans constituia un filtre de seguretat, és avui pels profans, per com diu una companya els absentistes presencials, un col.lader de conceptes estèrils, novetosos i mal gestionats que converteixen a qualsevol jove prepotent en un enemic públic a poc que s'ho proposi, a poc que disposi d'un ordinador i línia a l'internet.
Amics no interpreto positivament el concepte banda. Si el de grup, el d'equip, el d'incursió cooperativa, associació, agrupament, fundació. Unicament si em parlen de banda musical tenc una concepció favorable de tal entrada.
Quan la banda cerca l'admiració al líder i degrada. Quan la resta renuncia a la seva personalitat i facultats per rendir culte a un o diversos individus. Quan el respecte s'imposa mitjantçant l'ofensa i la por. Quan el fonament constituent de la banda és estèril o antihumanista, o es basa en percepcions segmentàries de la realitat social. Quan es reivindica jutjant. Quan es perden els recursos pacífics i constitucionals consensuats ara fa vint-i-set anys per fer-se escoltar sense perdre la raó...s' és el que s'és, mal a qui pesi: una banda.
