TEATRE, MÀGIA I VIDA

Era un matí plujós. Dijous, si mal no record. Mes de Maig. Tenia tots els ormetjos aparellats per agafar el ferry Marsella-Port de Sóller. El número estava preparat. Els tramollistes de confiança no m'havien fallat. Quan es treballa amb un bon equip no es pot esperar menys. Forta maror amenaçava un creuer mogut, per tant no podria degustar les excel.lents pastes dolces del forn de Monsieur Bourguignon. El saïm és el major responsable de nàusees i altres despropòsits quan et fas a la mar. Així que vaig optar per emportar-me l'obra Faust, versió de Goéthe i abstreure'm del temps gaudint d'una excel.lent obra. Però la meva ment es va desviar en la tasca de filosofar. Ja havia fet alguna incursió teatral. La vida és un teatre continu. Dobles identitats, mitges veritats. Tot contingències. Mentides? Tot depèn. Es cerquen respostes a la vida des de la vida enlloc de reflexionar des de les seves limitacions. Per aquest motiu un màgic centra la seva feina en tot el que escapa a la lògica del que s'ofereix cada dia i crea una realitat alternativa el més naturalitzada possible. Mimetitzam el fenomen de l'efecte a les àrees cerebrals que interpreten la realitat i la dualitat que es crea és el que fa pensar que l'impossible és possible. Un dels números que tenc preparat per celebrar a la fira del poble de Sóller és el teatre negre. Sobre un fons negre i un llum reflectant de neó lil.la que hi projecta, motius i dibuixos de colors taronja, blanc, verd fluix i groc cridaner el màgic diu: "preparau-vos per veure el món d'un altra manera, perquè la percepcíó del color canvïi, per aparèixer i desaparèixer. Perquè la vergonya desapareixi i els tímids parlin, ballin i cantin. Vet aquí que la foscor, normalment associada a les intencions velades, al misteri, passa a ser una llum diferent a la sortida dels complexes que limiten el subjecte". Després tenia preparat un truc de màgia amb 21 cartes. Es col.loquen visibles. Un voluntari del públic, no importa estigui conxavat, tria una de les cartes, però no ens dirà quina és. Després de tres vegades de desplegar-les tres vegades i de localitzar-les el voluntari, fem un tercer desplegament amb les cartes al dors i nosaltres endevinarem quina és. Els resultats són fenomenals i el pasme col.lectiu de la infantada fa del truc una experiència difícil d'oblidar. Després, els al.lots es poden pintar amb ceres reflectants i ballar una coreografia. El número que més m'agrada és la representació de les estacions. Una bona batucada amb música oriental causen un efecte fenomenal. Meditarem sobre el destí del món tal qual el tractam, de l'amor per a sobre de l'odi quan la fosca confon els sentiments negatius. La clau de relació entre el públic i les seves il.lusions és la tècnica per fer que els trucs i els efectes creats convergeixin en la conclusió momentània que el que s'ha vist és possible. Sóller és un poble màgic. Al peu de les muntanyes contempla oberta la infinitud de la mar i agermana les seves gents. Un truc fenomenal seria que després de la fosca desaparegués la rivalitat entre Vila, Port i Fornalutx. Per a sobre de les disquisicions polítiques i els interessos creats hi ha una veritat superior. Som fills de la mateixa naturalesa. Tot lo demés són coverbos. és el truc que més m'agradaria que es complís, especialment en temps de fires. és el que tractaré de transmetre a través de les representacions. La foscor només és un altre color, una manera alternativa de veure la realitat...bona si deixa traslluir el que a la llum de l'astre rei no podem veure. Abracadabra!

ANÀLISI CINEMATOGRÀFICA (I)

Aquest article està dedicat a l'abordament del tema del cinema. És útil tant a l'escola com a casa amb la família. Mares i pares poden guiar el seus fllls, els nostres alumnes, en la tasca d'aprendre a fer una extracció de valors d'un film, ja sigui una pel.lícula o un documental. Avui ens centrarem en l'anàlisi de pel.lícula cinematogràfica. La tasca es centra en dos nivells:

1) valors i missatges que la pel.lícula transmet.

2) recursos i efectes per generar intencions, tècnica narrativa,

i 3) Com es va fer la pel.lícula. Aquest punt el tractarem el proper article.

1- Valors i missatges. Tota pel.lícula per mal feta que estigui sempre tindrà per objectiu transmetre una idea. La qualitat la posaran la qualitat interpretativa dels actors, les habilitats del director, el pressupost, ah! que no passi el de sempre últimament, és a dir, que els productors no es conformen amb finançar la pel.lícula i modifiquen el guió a plaer mitjantçant xantatge quan el film és a la meïtat del seu desenvolupament. Per aquest motiu el cinema als EEUU està declivant. La qüestió. En el mode de vida dels protagonistes, del seu entorn i de les circumstàncies que guien la trama la intenció del guionista és comunicar almenys una idea. Generalment: amor, corrupció, el món no va bé i moltes vegades, pautes del que considera l'autor seria un model adequat de funcionament de les economies i de les societats. És difícil trobar pel.lícules sense valors. Fins i tot Chuck Norris amb els cicles de Walker Texas Ranger s'ha humanitzat. Lleialtat, patriotisme, dil.lema entre deure i desig. Són els eixos bàsics en conjunt que centren el conjunt de l'obra. Rara vegada una pel.lícula només fa referència a un únic missatge o valor. Per aquest motiu tenim missatges o valors medials i valors finals que són l'autèntic eix.

2- Recursos i efectes: quina tècnica narrativa es fa servir? Les bones pel.lícules no segueixen una seqüència de temps linial. Mesclen, van envant enrere i al mig. Comencen pel final, rebobinen al prinicipi, enllacen amb el començament que ens han introduït, i conclouen. Una de les pel.lícules que s'han de veure almenys dues vegades per entendre-la és "The prestige, el truc final" dels germans Nolan. Fa una mescla tal de temps i la pel.lícula crea tant de misteri que, organitzar-la mentalment fa que no sàpiga greu tornar-la a veure. El resultat, un cop entesa és encara millor. Avui s'etil.la a la meca del cine comprar guions d'escriptors europeus. Menys viciats, més complexes en estructura ja que alternen trames. Història i subhistòries que integren el producte a gran nivell. S' arrodoneixen els personatges en la plana psicològica i no els vicien de patriotisme ianqui tan avorrible, ja en aquestes alçades, i amb tot el que ha succeït els últims vuit anys. Quan més explícita una pel.lícula és en els seus efectes més vol resaltar que l'acció, la catarsi. Les emocions fortes són el seu fi. Quan més curts siguin els plànols, més tranquil.la la música i més melosa la veu, més sentimental, intimista i transcendental és la pel.lícula. L'acció transcorre en la ment i en el cor dels protagonistes i es crea l'efecte empàtic que vincula l'espectador amb la pròpia experiència i espera un judici que serà a les postres la valoració de la pel.lícula. Són les percepcions que el director i el novel.lista volen florir en l'interior del receptor. Hi ha un altre estil, les pel.lícules amb final obert. Susciten la discussió, que vosè es faci la història com desitgi, de com l'interpreti a partir del conjunt. Un exemple clàssic és "Harper, detectiu privat" protagonitzada per Paul Newman, Robert Wagner, Lauren Bacall i Arthur Hill. El cinema pot ser la vida, o una projecció de la il.lusió, o un mitjà de confussió on desig i realitat treuen productes del.lirants i no necessàriamnt desagradables. Monty Pyton, Quentin Tarantino o Sam Peckinpah en són els casos més característics.