Aquest article està dedicat a l'abordament del tema del cinema. És útil tant a l'escola com a casa amb la família. Mares i pares poden guiar el seus fllls, els nostres alumnes, en la tasca d'aprendre a fer una extracció de valors d'un film, ja sigui una pel.lícula o un documental. Avui ens centrarem en l'anàlisi de pel.lícula cinematogràfica. La tasca es centra en dos nivells:
1) valors i missatges que la pel.lícula transmet.
2) recursos i efectes per generar intencions, tècnica narrativa,
i 3) Com es va fer la pel.lícula. Aquest punt el tractarem el proper article.
1- Valors i missatges. Tota pel.lícula per mal feta que estigui sempre tindrà per objectiu transmetre una idea. La qualitat la posaran la qualitat interpretativa dels actors, les habilitats del director, el pressupost, ah! que no passi el de sempre últimament, és a dir, que els productors no es conformen amb finançar la pel.lícula i modifiquen el guió a plaer mitjantçant xantatge quan el film és a la meïtat del seu desenvolupament. Per aquest motiu el cinema als EEUU està declivant. La qüestió. En el mode de vida dels protagonistes, del seu entorn i de les circumstàncies que guien la trama la intenció del guionista és comunicar almenys una idea. Generalment: amor, corrupció, el món no va bé i moltes vegades, pautes del que considera l'autor seria un model adequat de funcionament de les economies i de les societats. És difícil trobar pel.lícules sense valors. Fins i tot Chuck Norris amb els cicles de Walker Texas Ranger s'ha humanitzat. Lleialtat, patriotisme, dil.lema entre deure i desig. Són els eixos bàsics en conjunt que centren el conjunt de l'obra. Rara vegada una pel.lícula només fa referència a un únic missatge o valor. Per aquest motiu tenim missatges o valors medials i valors finals que són l'autèntic eix.
2- Recursos i efectes: quina tècnica narrativa es fa servir? Les bones pel.lícules no segueixen una seqüència de temps linial. Mesclen, van envant enrere i al mig. Comencen pel final, rebobinen al prinicipi, enllacen amb el començament que ens han introduït, i conclouen. Una de les pel.lícules que s'han de veure almenys dues vegades per entendre-la és "The prestige, el truc final" dels germans Nolan. Fa una mescla tal de temps i la pel.lícula crea tant de misteri que, organitzar-la mentalment fa que no sàpiga greu tornar-la a veure. El resultat, un cop entesa és encara millor. Avui s'etil.la a la meca del cine comprar guions d'escriptors europeus. Menys viciats, més complexes en estructura ja que alternen trames. Història i subhistòries que integren el producte a gran nivell. S' arrodoneixen els personatges en la plana psicològica i no els vicien de patriotisme ianqui tan avorrible, ja en aquestes alçades, i amb tot el que ha succeït els últims vuit anys. Quan més explícita una pel.lícula és en els seus efectes més vol resaltar que l'acció, la catarsi. Les emocions fortes són el seu fi. Quan més curts siguin els plànols, més tranquil.la la música i més melosa la veu, més sentimental, intimista i transcendental és la pel.lícula. L'acció transcorre en la ment i en el cor dels protagonistes i es crea l'efecte empàtic que vincula l'espectador amb la pròpia experiència i espera un judici que serà a les postres la valoració de la pel.lícula. Són les percepcions que el director i el novel.lista volen florir en l'interior del receptor. Hi ha un altre estil, les pel.lícules amb final obert. Susciten la discussió, que vosè es faci la història com desitgi, de com l'interpreti a partir del conjunt. Un exemple clàssic és "Harper, detectiu privat" protagonitzada per Paul Newman, Robert Wagner, Lauren Bacall i Arthur Hill. El cinema pot ser la vida, o una projecció de la il.lusió, o un mitjà de confussió on desig i realitat treuen productes del.lirants i no necessàriamnt desagradables. Monty Pyton, Quentin Tarantino o Sam Peckinpah en són els casos més característics.
