UN JOVENT COMPLEX

Aquest article va dedicat en aquelles famílies que pateixen els embits d’un jovent desorientat com és el d’avui. Sobreequipat materialment i desaprofitat en valors. Significa aquest desaprofitament de valors que no se’ls hi hagin inculcat amb carácter general? Ni de prop fer-hi! Un tema és l’esforç que fan mares i pares per anar laborant un projecte educatiu idoni, i l’altra com juga la seva baça el context social de referència immediat a l’adolescència: companys d’institut, de fora de l’Institut. Paradigmes perillosos perquè ataquen els punts febles amb gran habilitat i suposen un enfrontament evident de consciència en una estructura mental, ja de per sí esvalotada pels múltiples canvis que es produeixen en ell. Controvertit escenari que constitueixen un cos i una ment puberal. Una personalitat que no s’ha acabat de definir, dirigint el primer atac contra la familia. És el paper del líder de grup, una secta, o de banda urbana qui estableix les regles i capta adeptes neutralitzant la seva opció de triar lesionant l’amor propi. Aquest paper de líder també es pot donar no tractant-se d’un líder de banda ni grup pseudoideològic com és típic. També es pot ocultar de forma delicada en extrem sota l’aparença del desdibuixat tern entre sexualitat emergent i amor (?).Es dona en jovent fort de caràcter, i inhibit que no es deixa dominar. Tots hem estat atrapats almenys temporalment condicionats, influenciats i manipulats moralment sota l’habilitat d’algú que ha sabut utilitzar la nostra culpabilitat i els nostres principis, servint-se dels instints: la zelosia hipertrofiada, la idea de crear una familia…Tant en joves com en al.lotes és típic el somni romàntic consensuat de fugir dels fermalls ( família, escola, idees imposades, estructura socioeconòmica).Sempre hi ha un gran damnificat en aquest somni imposible: l’adolescent més condret, amb més valors, el que pateéix tal desestructuració perdent de manera contingent, i amb un orgull autosentit, d’haver-se desfet del lligam familiar. La protesta. Ja no sóc un nen. “Tinc personalitat, somnis, puc treballar de qualsevol cosa. L’important és l’amor”. Personalment, ja ho dèia Nicola di Bari l’any 1970: “vagabondo, vagabondo qualque santo mi guiderá”. Aquest santo seran la família, els amics, o fins i tot, un inspirat despertar realista, producte de la maduració que li farà veure al desorientat que és hora de tornar a casa i reconciliar-se amb aquells lligams que l’allunyaren, no tant del que feia sentir-lo fermat, sinó d’aquells que se l’estimen incondicionalment. Conec dos casos de possessió. Un en curs, el tractament és del.licat. L’altre, un servidor, yesterday when i was young. Per aquest motiu puc parlar amb coneixement de causa. Els valors, la familia i els amics són un camí de retorn que es manifesta indefectiblement perquè el projecte era noble, i el pastat de primera qualitat